《Quan eixes llàgrimes, que pareixen perles transparents, i els ulls, ja no poden retindré més. explotés, dient. JOAN!!, tu, estàs fent, molt de mal, a la teua ànima, i al meu cor. T’envàs anar. Diguen-me.!!
¿Nena perquè plores tan malament té tractat, o el tracta, la vida? O tal volta eres tu, la que estàs fent-li mal, a la meua.?

Ho tenies tot, Joan!!, quasi tot.
Però no estaves a gust ni eres feliç. ¿Que et faltava? Tal volta el que vols, és quasi impossible. Jo tinc una xicoteta, o gran idea i sé, allò que el passa i que voldries. Però no et compensarà mai. Tu t.ampoc, saps massa el que vols. Voldries un amor pur, sincer, comprensiu, com el que sempre as tingut en casa, però que ara no vols, perquè, Aquell amor que abans sentíem, però tu ja no sents. On està aquell efecte, que senties per mi, d’aquell l’amor que dies, ser, per SEMPRE, però no saps com, comprendre, ni entendre, sé que les teues ànsies, no poden calmar, eixe malestar i ganes de Viure tan inesperats. Eixa ansietat que el produeix ella, quan està prop teu.
Tal volta siga millor per a tots, que ten hages anat. Podràs començar una nova VIDA, però mai podràs oblidar-te d’aquests anys, i el tems que hem estat junts, L’amor que ens hem donat, segur que no tel donarà ningú mai més 》@.@.@.