《 Les fulles cauen plorant en silenci, en la freda terra gris mentre l’hivern s’apaga com la llum d’un candi, d’una tènue flama que va arribant al seu fi.

Elles cauen pon, a poc, com sa apaga aquell atenua llum d’oli, com el vidre quan es trenca, com desapareixen, les llums en el dia,
Les fulles cauen en silenci sent el seu plor en caure, en eixa terra gris i freda d’aquest hivern tan trist, el vent canta de pena una cansó en el final de l’hivern.

Perquè avist caure les fulles, mentre elles s’esvaeixen en les vesprades d’hivern fredes i grises … Que ens ha deixat aquest hivern tan llarc i trist 》

.@.@.@.

@.@.@.