《 Abriguem sempre, mare volguda.

Està nit somiat que tu mà abrigaves, en un bes i en molt d’amor, les bones nits em donaves.

Mare, sé que pensant en mi estàs, quan tu més tas abrigant, fes mare meua, com feies sempre, que en el teu amor veritable, els bons dies sempre em donaves.

Ui plorant he despertat somiant mare, perquè tu sempre embolcaves, per a fer eixe bes que a les nits em donaves, quan em tapaves.

Abriguem mare volguda, que tinc fret en el meu cos, en aquesta nit especial, nit que he somiat en tu, quan venies cada nit a brig arme en el meu llit.

Abriguem mare bonica, com sols tu eu sabies fer, amb un petó d’amor. La bona nit em donaves. Abriguem mare volguda. I no pares abrigar-me. Perquè aquest fred que tinc, només es falta de mare 》@.@.@ .