《 No vaix coneixer al meu avi “PASCUALO”

Però sé, com va ser la seua curta vida.
Des de molt jove tenia problemes en calçol com molta gent, en aquell tem,
no podia viure en el poble, passava la vida en el bar. Hera prou n’or mal aleshores anar als bars a buscar faena.
Alguns homes tenien problemes de faena en aquells tems .
També li agradava el joc. Aplegà a jugar-se la casa on vivia en la seua família en una nit.
Per eixos motius no podia ja viure a SIMAT.
Se’n n’ana a viure a la muntanya en concret a la creueta del “TORO” en el seu burro, passava mesos en la muntanya .
Es va fer un bancalet per fer-se collites.

Un pou per regar i beure.
Feia cacauets, tramussos, creïlles, moniatos, tot el que podia.

Quant baixava al poble deixava la collita.

Es canviava la roba i se’n portava una mica de menjar, i cap amunt altra volta.
Va faltar molt jove.
Molts de Simat eu visitat la creueta del toro i sabeu del pou de maulo “PASCUALO” el que no sabríeu és el motiu del perquè se’n va anar.
Fa uns anys me’n Vach a nar en una colla de Simaters, a conéixer el lloc que maulo va viure algun tems.
Entre els que anàrem a visitar la creueta venia.
Lluís el Trasquilo, el meu amic. Miquel Ripoll.i molts més jóvens Simaters i Simateres he posat algunes de les fotos que ens férem.
El pou estava, en molt mal estat.
Ui vull donat les gràcies a la casa del poble per eixe arregle què li’n fet.
Gràcies per respectar el rècord d’un Simater que va tindre què anar sen per poder viure.
Els joves que encara visiteu, la creueta del toro sabreu que allí va viure un Simater que li de ien “PASCUALO” i Hera el meu Avi.
Sempre quedarà la seua popularitat ,en estar en eixe punt tan estimat per al poble..》@.@.@ .