《No em cansaré mai de veure com cau l’aigua en una bonica casca,
El seu murmuri quan cau l’aigua, sembla estar dient poesia.
Mentrestant, es veu com cauen fulles sobre l’aigua que van formant una bonica i estranya catifa, que es confon amb l’or. Quan els raigs del sol estan reflectits en aquelles fulles en moviment.
Mirant aquest riu com corre l’aigua plena de fulles daurades, que van desprenent llum i aromes testimonis de mil passions, de gent que haura passagt per aquell lloc, fent algunes promeses d’amants.
Quan passa el caminant també, sol beuré. Quan per les seues finestres treu el cap i veu aquell riu amb aqueixa aigua tan clara i fresca.
Les finestres són aquests arbres que beuen d’aqueix riu imparable, que sempre les ha cuidat, fent-li costat i ombra quan va passant l’aigua riu avall. Buscant aquell mar inmens, on va a parar per sempre, i per poder descansar》

,@. @.@.