《Carrer del sol N.1 allí vaig nàixer un 23 de maig, no importa de quin any. En una casa d’aquella època, cases pintades en calç blanca com el sol, en què el guarda pols, de les cases solien pintar de gris.
En els mesos d’estiu, els dies en què el sol des del cel mirava i llepava el blanc i gris de les façanes, en eixes teulades de teula vermelloses i arquejades, en els hiverns en eixes rosades blanques de matinades que veiés quan t’alçaves i ta soma vers per la finestra, quan ens despertaven les mares per anar a l’escola, en aquell fred que feia als matins d’hiverns, ja teníem preparats, uns pots de llanda, plens de brases que ens posaven les mares abans d’eixir de casa, jo esperara va a la meua amiga Glòria, en les orelles i les mans gelades no teníem guant per calfar-les.
Teníem una cartera en què sempre portava un quadern petit, una llibreta, en què dibuixàvem llegirem i eu feia quasi tot.
Avui enyore el meu carrer del sol, ample i solejat. En el riu vaca per davant Hera el primer que veia quan mallava de dormir i la muntanya del toro. Que envolta el poble de Simat. Amb aquelles cases, de les portes de fusta tosca i esquerdades. En eixos panys i claus grans i un poc rovellades. Enyore aquells anys i sent la nostàlgia, furgant en els records de la meua perduda infància. En què la gent era noblement propera, que els sobrava tot; sense tenir gairebé res》@.@.@.