《La lluna dorm en un bressol d’aurat. On cada nit torna aquell xiquet a buscar-la per poder adorar-la.
En tant, el vent va bufant les oliveres a l’alba. Quan s’escolta una cançó com cada nit cantada per un xiquet que ningú pot veure, que plora pels camps i se sent, de matinada, buscant va perdut, aquell xiquet, que va marxar de sa casa, va caminant a les nits de lluna plena, buscant com veure-la quan dorm al seu bressol d’aura. Però aquesta nit la lluna no està, i el xiquet trist va perdut, plorant pels camins en els quals ningú pot salvar-lo, perquè va perdut, plorant i ningú sap per on va.
No sap, que quan la lluna no es pot veure, és perquè se’n va a dormir al seu bressol d’orat. Com cada dia aquell xiquet continua perdut i com cada nit ell continuarà busca’n aquella lluna, per algun dia poder adorar-la》

@.@.@.