《Les flors són bellesa que busca el consol en la mira, la música alegra el cor, i el mirall vol mostrar el que els ulls cecs no poden veure de l’ànima, on a riba la bellesa que el cos ens brinda.

Som fràgils com una papallona que vola sense saber que un picaflor, la pot destruir en el més profund, allà on potser mai podrà cicatritzar aquesta ferida que pot ser mortal.

Naixem bonics i especials com qualsevol mortal, venim a aquesta vida amb molt poc, però així i tot aconseguim ser feliços, encara que amb el pas del temps el laberint de la perfecció fa que anem perquet el somriure.

Les flors volen que admiren la seua bellesa, en el mirall és de leità amb la bellesa de l’ànima, però els sentiments viuran eternament, que com l’eruga busquen la seua metamorfosi, la seua veritat i bellesa i és el que sempre podrem expressar en forma de poesia.》@.@.@.