《 Fa cinc o sis anys. Anàvem tots els caps de setmana a la platja.
En un dels diumenges en cara estàvem dormínt, quan sentim un rumor d’aigua com si el mar arriba-se a la porta de casa.
El meu home salsà per veure que estava passant, hi ho estava tan calenteta i tan bé, que em quede en el llit
Passaren uns minuts i veig entrar al meu home, tot banyat i brut d’arena. Tota espanta li vaig preguntar.
¿Que ta (passat)? Men he anat a veure el mar, me arrimat massa a laigua I he vist vindre, una gran ona, he pegat la volta. He començat a córrer, però ella corria més que hi ho., i ma passada per damunt hi ha veus com estic tot, arremullat.

No podia parar de riure mentres li treia la roba per canviar-se.
Em diu.!!
Encara sort que es molt prompte i estan tots dormint, i no m’havist ningú com una ona ma arrossegava i em passava per damunt.
Ma some a la terrassa a veure el mar com estava.
Les ones aplegaven a la porta de casa.
I dels balcons dels edificis dels apartaments, la gent rient em dien.
Com està Agostin? Sa fet mal? Altres deien. Que (((surto))) haura tingut àngela? Jo rient . Entre dins de casa, li dic, com que era molt matí.i es tan tots dormint.
Estan plenes les terrases mirant.
I els veïns, preguntant per tu a veure com estas.
Es va agarrar el cap i ens posarem a Riure els dos .
I eixirem els dos a la terrassa a saludar com els TOREROS..》

@.@.@.