《 Comencen a preparar el cos, i després el que fan, és carregar-se l’ànima, perquè per la nostra ment tot passa menys la calma.

Un cor accelerat és una pèrdua de temps no valorat.

Perquè cada minut que passa, en la guerra, d’algun lloc una vida s’acaba.

A la guerra van com cavallers, però no s’aprén, com acabar sencers.

Van llevant vides sense por, i no s’adonen, que sempre hi ha una nació, que s’era la seua perdició

Sempre que porten la bandera en les seues mans, ells van molt ufans.

En la guerra es perden vides, cames, però també es perd la raó, van molts homes, però mai podran dir que anaven en pasión.

Els cadàvers no ploren, perquè no poden plorar, i la terra els acull, i allí queden, sempre en la seua soledat.

A la guerra van homes, buscant glòria i respecte, i el que están guanyat pot ser, algun funeral.

Ells volen cobrir de glòria, els presidents del país, El cel en lloc de glòria, de tanta tristesa, els está posan gris.

A la guerra van valents i covards, i els maten sense motius ni pietat.i després les seues famílies, els ploren cada dia, sense poder-ho remeiar.

A la guerra van els que pensen, que les diferències s’arreglen així, anaren més d’un batalló, però molt pocs d’ells tornaran amb il·lusió.

Els que a casa poden tornar, no és amb glòria ni satisfacció.
Tornen amb una ment traumá, i buida sense il·lusió.

Perquè a la guerra van homes sense ànima ni por.
A defensar la bandera d’un país sense saber, els motius, ni tampoc, per què raó 》@.@.@.