《 A voltes se m’amuntonen els pensaments, i vaig capa el no-res, busca’n tot, vaig buscant els laberints dels dubtes que tinc.

A voltes m’envolta la nit i en Senç atrapa, però mire l’univers i veig la ruta que ajuda el meu destí, entre àngels que en somriuen pel camí.

De vegades m’absorbeixen els dubtes, i reaccione com quan estic passant calor en estiu, que tinc al·lucinacions, de mil situacions, i una a una en fan veure com està, el món on a bité.

Alguna volta he somiat amb els ulls oberts, i tot el que em passa, és que tinc por de no veure la realitat d’algunes coses que en puguen separar de les meues inquietuds i els meus anhels》@.@.@ .