Aquélla imatge qué, es difumina i que sempre està a l’espai i em convida cada matí a somriure a l’alba.

Admiraré eixos bonic raig de sol que m’indiquen el camí d’un dia clar, i em porta
de manera inexorable en aquells que saben mostrar el seu millor somriure.

Admiraré la rosada
que dorm als jardins amb les millors olors i colors, donant vida a les flors que perfumen amb la seua fragància, m’omplin-me d’il·lusió.

Correré darrere dels plans i somnis que brollen dels meus pensaments per fer possible el meu desig de superació i poder emprendre els meus millors moments.

M’asseuré a esperar, una nova albada mesuraré un dia qualsevol un dia normal amb els meus desitjos per poder tornar a lluitar.

Pot ser que hi haga diferències, pot ser que el món no ho vulga veure, però jo continue assumit aquest ritual diari que es diu vida.》@.@.@.