《 Vaig dir adéu a les ferides, em vaig acomiadar dels laments, em vaig despullar d’ignorància I vaig començar a veure per dins.

He cicatritzat aquell tem que acceleraven les meues pors, he deixat de ser sols dona, i ara sóc dona, sentiments i fortalesa.

Ja res li lliure al vent,ni desitjos ni gemecs,ja he aprés que si vull,
puc ser un remolí, de moments, i sentiments i des de la meua finestra veig el món diferent.

No espere ni demane res de ningú, ja he buidat la meua ànima de coses que no ma agradaven, ara visc
només per viure., i afrontar les meues veritats.

Un dia vaig despertar i vaig entendre, que ja no vivia en mi aquella adolescent feia ja uns quants anys. Sé que sempre he sigut la responsable de tots els meus actes i les meues accions,
San Acabat ja per sempre aquells jocs d’adolescent.》@.@.@.