《 Així em trobava jo … Amb el meu COS com si fos un manicomi, sense espai per a una bogeria més, allunyat dels amics i la gent, ple d’incerteses. Però va arribar ella, i sense demanar-li-… Em va oferir un somriure i novament va començar a créixer en mi una dependència, aquell dia vam parlar de res, però sol la seua presència … Em va fer sentir de tot. Els seus ulls que a més de contemplar-me, fins a les meues pors, també en bellesa, a mi em tremolava, fins a les cames.I així. Vaig començar a estimar-la, i en aquell instant vaig anar ficant en la seua persona, per saber tot d’ella, per aturar-me en poder conéixer i llavors ho vaig entendre de pressa, que sempre hi haurà moltes persones amb qui estar, però amb qui i poder viure i poder ser, només poques i d’una manera boja, em vaig quedar amb ella que, amb el pas dels dies, em va mostrar el seu amor, la seua passió, em va mostrar, la seua essència.I de tant de l’enamorament, baix perdre la covardia que portava dins de mi feia molt de tems 》@.@.@.