《 Així es trobava un jove … Amb el cos com si fos un manicomi, sense espai per a una bogeria més, allunyat dels amics de la gent, ple d’incerteses. Però va arribar ella, i sense demanar-li-. Li va oferir un somriure i novament va començar a créixer en ell una, bonica dependència, aquell dia vam parlar de res, però sol la seua presència, li va fer sentir de tot. Els seus ulls que a més de contemplar-la fins a les seues pors, també em tenia un bonic somriuen, a mi em tremolava, fins a les cames.I així. Va començar a estimar-la, i en aquell instant va anar fixen-se en la seua persona per aturar-se més en poder conéixer i llavors ho va entendre, va comprendre que sempre hi haurà moltes persones amb qui estar, però amb qui poder viure i poder ser, només poques i d’u manera boja, es va quedar amb ella i, amb el pas dels dies, li va mostrar el seu amor, la seua passió, i també li va mostrar, la seua essència.I de tant de l’enamorament, ell va perdre asta la seua valentia 》@.@.@.