《El meu amor és fort, és com el riu que passa regant els camps de la Valldigna, camps de tarongers, que un dia fou terra de, garrofers, oliveres, dacsa, i blat. És un amor etern un amor fort, com els arbres que creixen en ell, és gran i acollidora és la Valldigna. El nom ja eu diu tot, és un vall preciós, ple de tarongers, rodat de montanes que sobren, per donar la benvinguda al mar Mediterrani.
Tres bonics pobles, estan ubicats en ell, plens d’història i vida.
Tavernes és el més poblat, gran, actiu, i el que està més prop del mar.
Benifairó, el més menut en gent. Però el més gran en treball, i indústria.
Està Simat. On estem els últims bais d’una muntanya que es diu el Toro., però som els primers en quasi tot, sobretot som bones persones.
Ens acaricia el mar mediterrani que és vida, quan estem prop, és immens, fort, segur, i tan antic com el món. El nostre vall és verd i profund, està ple de sentiments i passions que componen tots els seus habitants. Estic enamora de la nostra Valldigna.
Quan Jaume primer el just, va passar pel nostre vall per primera volta, en veure’l tan verd eixe sol i aquest aire tan pur, es va enamorar també.
Es va posar les mans al cap i digué.
“Que vall més digne per alçar un gran monestir” per a la vostra religió, i dit i fet.
Fou el primer que li va passar pel pensament. Alçar un gran monestir que hui podem gaudir els habitants de la Valldigna, i tota la gent que ens visita. Perquès, patrimoni de la humanitat》

.@. @. @.