《Teníem quinze anys ens vàrem conèixer un estiu a la planxa. Passen cinc anys mai ens tornarem a veure. Però eixe estiu, la veig vindre cap a mi, l’aire menexava eixe monyo negre llarg, la seva manera de caminar, els meus ulls s’obriren, en veure tan bonica imatge, el meu cor bategava a mil per hora. Desitjava abraçar-la i menjar la a besades!
Més no va ser així.
Ella es va quedar mirant-me amb els seus enormes ulls negres i un somriure que semblava un àngel.

Ens quedarem en l’arena, parlarem de tantes coses, sense tocar-nos, només mirant el mar de cuant en Cuant.

De sobte ella em preguntà¿Alguna vegada t’has recordat de mi? No per res!!, sens dubte vas ser el meu amor d’estiu, el temps ha passat sense donar-me i tot just si et veig no el conec!! Encara que jo sabía que els mesos que vivirem la nostra història d’amor, va ser el més meravellós que he tingut, que des que se’n va anar, la meua vida es va quedar sense llum, sense el seu amor la meva existència no tenia sentit. Li vaig plorar molt, i el seu record tan latent, com si fos ahir. Ella es va somriure i els seus ulls em van mirar fixament que vaig haver de baixar la mirada, no volia que descobrís tot el que en aquest moment jo estava sentint.
Tot d’una es va acostar mes a mi, em va abraçar, tan càlida i em va besar dolçament, no vaig poder resistir davant tan delicada carícia i baix correspondre amb l’ànima i mentre, amb les seves mans tocava el meu rostre com si ho esculpís em va dir amb la veu entretallada.
Jo me’n vaig anar perquè havia de preparar-me i madurar, més vaig deixar el meu cor i els meus petons amb tu, durant tots aquests anys, no ha existit ningú més en la meua vida, vaig tornar perquè sempre vaig sentir, que tu fores el meu gran amor., vaig somiar que junts miràvem un mateix horitzó, on tenint com a base el nostre amor, creixem com a parella, més només vaig ser un. Simple amor d’estiu, que no va deixar empremta en tu, quan per mi tu fores tot!
Ella se anà va marxar
Les llàgrimes van inundar el meu rostre, ella Ja no les va veure se’n va anar sense saber que l’adorava, que vaig estar com boig i malalt esperant saber d’ella, que va marcar la meua vida per sempre Desitjava cridar Queda’t!
No em deixes mai més!
Em vaig quedar callat, que estúpid i arrogant vaig ser en deixar anar..

!! Sempre serà el meu etern i dolç amor d’estiu》@.@..@.