《 En la penombra d’un amor impossible, s’amaguen sospirs que el vent s’emporta entre somnis trencats, com poemes absentes, d’una trista història incompleta.

Són l’eco de paraules perdudes, que no existeix aquell bes no rebut.
Són dos ànimes per camins diferents, que sa brasen entre llàgrimes i sospirs, en el llenç d’un destí. On pinten versos d’un amor prohibit.

Els els murmuris sa paguen en un etern oblit, on el cor queda atrapat, encara que la distància siga una barrera, l’amor viu en les ombres, d’un poema etern, d’història incompleta, on l’impossible es vist d’una eterna tristesa.》

@.@.@.