《En aquests dies trists de pandèmia i foscor, van plorant els núvols que passen plens de tristesa i llàgrimes de dolor en aquests aires gelats, que la vida ens envia.

Són tan grans els plors, que asta les plantes creixen, en rebre aquelles llàgrimes, en mix de jardins eixuts i desert.

Banyats per les estrelles que també estan plorant, per aquests tems que estem passant. Que el seu brilló no sa pague i puga’m estar alguna volta tranquils com abans.

Que se salve aquest bonic planeta, i que ens dure molt de tems, amb els seus rajos lluents, on totes les flors puguen continuar creixent.
Regalant mos els perfums i aquells bonics colors que fan aquest jardí, què ens regala L’univers》@.@.@.