《 Aquesta nit, obriré un espai en el meu quadern per poder escriure al vent, de la meua llibertat, com una ànima sola en un desert
Obriré l’univers de la ment, per poder pensar. Alguna bogeria meua, quan parle amb mi a soles, pensant i estranyant, aquella joventut que està lluny…
Despullaré la meua ànima, obriré els ulls, i alliberaré l’essència dels meus pensaments que s’allotgen a la presó, del temps que he viscut.
Permetré que el meu esperit divague per l’espai d’aquesta cambra fosca, sense estrelles, ni lluna i sense murmuris ni sorolls, sense pensar en mal d’amors, ni penúries, només jo, i la meua llibertat. En la foscor del meu quarto on puc gastar els llenços, si s’acaben les fulles on puc plasmar, les lletres que sorgeixen de la inspiració, i les fantasies que la meua ànima em dicta, en la soledat de la nit.
Escolte el vent, m’agraden les nits en silenci, somiar desperta i perdrem entre somnis,
vivint quimeres, sembrant, utopies que es queden només en somnis.
Al despertar l’alba li faré una abraçada al nou dia i podré dormir》

@.@.@.