《 Quan es veu el final d’alguna cosa que ja ha passat. Com el final d’una amistat, el final d’un estiu, el final de les estacions de l’any, tot passa en el mateix lloc perquè tots estem sempre en él mateix univers, encara que per a ell, no passa el tems, ni té pressa en aplegar a cap lloc, per l’univers el temps no existeix, però pels humans el temps vola més de pressa que el vent, encara que per nosaltres sempre, perdurarà en nosaltres, els aromes que ens regala la vída, aquells infinits aromes, que cada primavera, seguirà porta i podrem gaudir de tot aquest immens plaer de poder oldre i sentir dins de nosaltres aquest aroma que seguirà regalant mos la VIDA.》

@.@.@.