《 Encara que es barregen la nostàlgia i l’esperança.
Encara que sentim un buit que mai acaba.
Encara que s’apaguen les llums d’una nit de tempesta.
Encara que el camí siga costa amunt i la bellesa ja no existisca.
Quan ens adonem que nadem en un mar de mentides.
Quan pensem en altres persones sense adonar-nos que la solució som nosaltres mateixos.
Quan demanem a Déu pels altres.
Cal estimar sempre, per a poder recordar que fins i tot encara continuem vius,
Per poder agrair a l’univers, motius per a somriure.
Per poder confiar en els altres.
Per confiar que encara estem aquí per alguna cosa.
Cal saber estimar amb els secrets de la paraula i la presència de l’ànima
Cal estimar amb les llàgrimes que ens ensenya els camins que creen esperances
Cal estimar sempre perquè és l’única forma de vida que ens conforta i aguda.
És l’única manera sensata de sentir-nos vius.》@.@.@.

《 Vols que t’estimen i ser feliç tota la vida. Primer, tas d’enamorar de tu mateix. Estimat tu profundament. Tu eres l’amor que mai el defraudarà als teus pensaments. No cregues a qui et diga, que no pot viure sense tu. L’únic que no pot viure sense tu ets tu mateix. Respectat, valorat, estimat i quan ja et vulgues a tu mateix, més que a ningú i sigues feliç, veuràs com no necessites a ningú més per ser-ho. Aleshores veuràs que podràs enamorar-te de qui tu vulgues sense cap patiment》@.@.@.

《 Tinc besades guardades
que mai han estat usades, és possible
que estan adormides, esperant ser despertades.
Són besos plens d’esperança de sospirs que esperaven
L’ocasió de poder ser trets de dins del mateix cor.
Són suaus, dolços, tendres i bonics
com els nadons, i ja estan cansats d’estar sempre amagats.
Tinc besos callats
que estan plens de sentiments,
estan atrapats i disposats a sortir si algú li fan falta.
Tinc besos guardats en ganes i amb desitjos de sortir, són grans,
són petons diferents bohemis poetes i una mica bojos.
Són petons somiadors petons de mil colors i sabors,
petons que són de ningú que només són meus, i per a qui els meresca.》@.@.@.

《 Mare en el jardí de la meua vida, tu vas ser la flor més estima
Amb el teu amor infinit, il·lumines el meu camí.
A cada pas que faig, a cada somni que perseguisc,
La teua força i la teua tendresa, foren el meu abric més gran.

Mare estima, en aquest dia especial,
Vull donar-te les gràcies, per tot el que em vas donar.
El teu sacrifici i entrega, van ser un regal,
vas ser la meua llum, la meua guia, i la meua dolça llar.

Amb els teus braços sempre vaig trobar, consol i protecció,
El teu amor incondicional, va ser la meua benedicció més gran.
Per això en aquest dia, et rendisc homenatge i amor,
Mare estimada, fores el meu gran tresor i allà on sigues amb tu estic. 》

@.@.@

《 Vola Paloma, tu que pots amb la teua llibertat, perquè el teu vol és el consol de molts que en aquest món no s’atreveixen a alçar el bol.
Paloma tu eres l’estendard de la vida, i la llibertat, tu que voles alt i lliure compartint la teua bellesa, i alegria en aquest món que t’admira.
Sempre que voles Paloma, en el teu vol demostres la teua bellesa per on passes perquè ensenyes al món, el cant a la Vida i l’amor.
Vola, vola, Paloma Blanca que vas contenta cap al teu niu, on t’esperen piulant, els teus fillets, esperant les teues carícies en les a les obertes.》@.@.@.

《Són les tres i encara no he pogut dormir està nit.
¿Serà pel café que aquest dia m’ha pres? Estava molt negre i carregat, està clar que la nit m’està amargant.

Estic nerviosa en el llit, em menege com un gos marejat, baix, d’una part a altra del llit, en els llençols enrotllats, que apareixen per l’altre costat.

És que això és massa, tinc els ulls tan oberts que un li diu a altre, qui ens podria ajudar per a poder-los tancar.

No sé, si riure o plorar, ni a quin sant he de resar. Quina enveja d’aquella amiga, que una volta en dia que asta dret s’adormia.

Estic desespera, quan ho pense altra volta, torne a pegar la volta, això ja és massa, descafeïnat beuré l’altra volta.

Aure d’alçar-me, ja no puc més, per culpa del café, la nit completa perdre. Maleït café, per un sol dia que en prenc, tota la nit sencera eu ploraré》
@.@.@.

《 Mirant els colors d’un arc iris, pense en aquell bonic moment, i comence a saludar amb alegria la claredat d’aquest bonic dia.
Comencen a omplir-se les meues pupil·les de llum, trencant la nit amb un bonic i lluminós matí, és un plaer rebre l’aire que arriba del Mediterrani, on les ones colpegen sense parar en la càlida versàtil del mar.
S’escolta algú que sa costa xiulant, pense qui serà, però de sobte un silenci arriba, abraçant sense passió aquest bonic mati ple d’esplendor.
Un home passa xiulant una cançó i continua caminant, en aquella frescor tan bona que li acaricia la cara, és feliç, i comença a cantar per la vora del mar.
PENSANT, si pòquer aquest moment allargar. Donaria alguna cosa especial, per continuar respirant aquell aire tan pur.
i continua caminant cap a casa com cada matí, que passa, cantant aquella cançó que son pare ja cantava》@.@.@

《 Maig, més de flors i esplendor, on naix
la primavera en el seu millor color.
Aquest mes, porta l’aroma del gessamí i la flor del taronger,
celebrem el nostre aniversari, un any més per estimar-nos.

Bais un cel blau, amb els seus núvols blancs,
caminem junts per corriols d’esperança.
Al maig, tu i jo, som com dues roses al jardí,
creixem en amor, en un etern festí.

Que aquest maig siga dolç com la mel, i
òmpliga els nostres dies de pau i salut.
Brindem per aquest amor que va florir al maig,
i que perdure molts anys sempre, com un bonic raig de sol i vida.》

@.@.@.

《 En la pau de la nit en el regne del descans, un pijama de cavaller i un camisó per adormir es troben, quin contrast!
El pijama, amb la seua forma i elegància viril, li xiuxiueja al camisó de dormir. “En la calma de la nit, sempre seré el teu fidel, i gentil cavaller “El camisó amb la seua dolçor i tacte, i amb el seu teixit suau i femení, respon en estima.
En els teus braços, sempre trobe pau i confort”.
Junts els dos, amb el regne dels somnis, come-se’n un ball d’emissions. El pijama i el camisó, en el llit es troben, en un enllaç que la nit anima.
Així, en la intimitat de la nit, en aquest joc de teles de moda i confort,
el pijama de cavaller i el camisó de la dona, es diuen secrets de llit, en un romanç sense igual, unint dos mons diferents, en una abraçada única i celestial.》

@.@.@.

《 Per als jardins del món. Ballen les flors, amb gràcia i color, van al compàs del vent, es balancegen, en una dansa que.
Ompli la ment. I L’ànima.
Els seus pètals suaus es mouen a les calors, d’un sol radiant, en el seu etern DO, és que en cada moviment naix una cançó, i en la natura es troba la raó.
Entre els moviments dels pètals i l’aire, no paren de ballar, sense aturar-se, són com una simfonia de bellesa, un cant aló efímer, on està dansa eterna de les flors, trobem un bonic i gran tresor.》@.@.@.