《 L’amor és com l’aigua, quan flueix de l’ànima, és com un riu que avança, i no es pot parar. Ni construint una presa, que el detinga mai es pot limitar. Ell buscarà evadir-se, desbordar-se i sempre ho podrà aconseguir. L’amor és com l’aigua, perquè et refresca i et banya l’ànima. Com un torrent t’arriba i té inunda el cor d’emoció. Et refresca l’esperança i la set d’amor. Arriba a la seua platja obrint a gones de passió. L’amor és com l’aigua, fresca i cristal·lina. És com una pluja de vida, que no es pot tapar ni parar. És com un mar d’emocions, que et renta i cura les ferides, omplin-te-les, d’il·lusions. És puresa que et neteja l’ànima. Ta arrossega amb energia i et trau cap a fora tot el bo que tens en la teua VIDA》@.@.@.

《 Des del lloc més profund del meu cor. Estic enamorat de la vida. Estic divorcia de la tristesa. Estic casa amb la felicitat. Soc amant de l’Alegria. Si ‘un dia em veus trista o de caiguda per favor no has de preocupar-te. No ens hem de quedar ací per SEMPRE. Això és cert, ja que estar preparats i prenent impuls perquè no ens pille de s’opte. Tas de voler alçar. Amb moltíssima més força que abans. No el quedes en les teues emocions dins, deixa que els teus ulls ploren. A vegades els somiats ens porten al més profund del cor, i el profundíssim de làmina. A vegades voldríem tancar els ulls, per deixar de veure coses que ens fan mal. Però no poden tancar el cor ni làmina, perquè ells no necessiten veure, per sentir i saber tot el que ens està PASSANT 》@.@.@.

《 A terra Africana ha nascut un Àngel, bais un cel estrellat i lluminós de maig, una nena neix amb l’esperança d’un futur ple de bonics colors.

Els seus ulls brillen com gemmes precioses, el seu riure és música a la brisa africana, en el seu cor batega la força valuosa de la vida que la guiarà en aquesta terra càlida i llunyana.

Que cresca forta com un Lleó,
que vole alt com l’àliga reial,
que la seua vida siga un ball constant d’afecte i amor, bais el sol ardent d’un cel celestial.

Que trobe amor a cada mirada, que aprenga de la terra i el mar sense fi, que la seua ànima brille com l’estrella més gran del cel, i que siga feliç des del principi fins al final.

DÉU BENDIGA, HA TOTA LA SEUA FAMÍLIA

@.@.@.

《 Vola Paloma, tu que pots amb la teua llibertat, perquè el teu vol és el consol de molts que en aquest món no s’atreveixen a alçar EL BOL.

Paloma tu eres l’estendard de la vida, i la llibertat, tu que voles alt i lliure compartint la teua bellesa, i alegria en aquest món que t’admira.

Sempre que voles Paloma, en el teu vol demostres la teua bellesa per on passes perquè ensenyes al món, el cant a la Vida i l’amor.

Vola, vola, Paloma Blanca que vas contenta cap al teu niu, on t’esperen piulant, els teus fillets, esperant les teues carícies en les a les obertes.》@.@.@.

《 Repassant el llibre de la meua vida, veig que s’estan omplint les fulles molt ràpid. Espere que encara me’n queden moltes en blanc, per poder omplir-les i poder acabar un bonic llibre. Voldria que la meua vida fora, una bonica comèdia, d’eixes que el fan riure i emocionar, en capítols divertits. En boniques vivències, i sobretot, compartides en tots els que estime i m’estimen. En aquest bonic teatre la (VIDA). Que la vida anava, de bo!! He començat a comprendre molt més tard del que caldria. Com tots els joves, jo vaig vindre a ser feliç. Casar-me, tindré, fills i, treballar. Passem la joventut i el millor de la “VIDA” SENSE ni saber el que estava passant. !! HERA EL MILLOR!!! Però no te n’adones, fins molt més tard. Voldria deixar un bonic record en els que estime i m’estimen. Sentir aplaudir!!! Fer-me major!! Anarme’n, eren tan sols, eixes coses que no es pensen fins passat els cinquanta anys. Però les dimensions són les normes, d’aquest gran teatre. LA VIDA!! Va passant el temps, i la veritat és desagradable!! Estic creixent, tinc els fills ja criats. Tot va tan de pressa!! Que tinc por fins ha d’escriure el que pense. La vida és bonica. Encara que passem, llàgrimes,mals moments, els dolors i les decepcions que passem. Doncs el teatre també té un fi i tots esperem rebre un bonic aplaudiment al final de l’última funció…《D’AQUEST TEATRE LA VIDA》@.@ @.

《La bellesa del cos és una amiga que passa. Però la bellesa de l’ànima és eixa amiga que es queda per a sempre.
Tancar els ulls, no va canviar res, ni res va ha desaparèixer, el que pot passar és que en tancar-los no pugues veure res d’allò que està passant. De fet, les coses poden estar pitjor, quan els obris de nou.
Només els covards tanquen els ulls i es tapen les orelles, hem de saber que això no farà que el temps és pare, però sí que continuen passant igualment les coses.
Una bonica abraça, és el millor vestit que et poden regalar. Es talla única i para bé a tots 》@ @.@.

《A la platja de Tavernes, estic descansant bais un sol ardent, Mirant Les ones que en dona la pau i xafant la sorra calenta en fa pensar. El mar blau s’estén, infinit i seré, Reflex d’un cel net i tranquil.
Les som brilles, ses tenen prompte per estar en primera fila amb la brisa del matí, Dibuixant ombres en un llenç de colors. Nens juguen i riuen, la seua alegria és com una cançó, Els seus castells amb la sorra, és art de la seua creació.
El Gabiot vola alt, explorant el cel. Mentre l’aigua, sala refresca el nostre cos. Caminem descalços, sentint la pau. Cada pas per la sorra, un moment fugaç.
El sol s’acomiada en un capvespre ardent, Pintant de colors aquest moment. Les estrelles emergeixen, tímidament al principi, Il·luminant la nit, en un màgic moment.》

@.@.@

《En algun moment de la vida perdem la batalla contra el temps. La nostra joventut s’escapa. Ja no hi ha cremes ni olis que esborren les marques de tantes rialles, i penes. Prenem vitamines, col·lagen, gingebre, vinagre de poma, i tot el que ens diuen per poder allargar un poc més la joventut. Un dia ens adonem que no hi ha tacons còmodes, que no podem veure, sense ulleres, i les arrels dels cabells blancs creixen sense control. La cintura es va eixamplant les nostres cames, perden força Un dia, ens cansem d’imitar la joventut de cara a l’espill, M’alegre d’Haver viscut i poder donat tant d’amor, com haver-lo rebut. Que importa si guanya la batalla el temps. Ja m’ha cansat d’engolir l’estómac. Perquè sé que la bellesa sempre està en el cor. Agraïsc, està imparable etapa, ser com soc. Que bonic és continuar amb tot el viscut i aprés. Que importa que siga gran. Que n’hi ha de més joves i boniques, és el seu temps, i tot passa. Jo ja he passat la joventut i pot ser quasi la vida, he acumulat saber, i experiència que mà ajuden a comprendre. És un honor haver estat i poder continuar, sent mare, esposa, germana, àvia i amiga》@.@.@.

《 Com he de pensar en què passarà demà si avui encara no sé com acabarà, la rapidesa del temps m’absorbeix els sentits i no sé què passarà, però sé que arribara demà.
A qui explicaré que el cercle es tanca els temps consumeix, els minuts les paraules volen detindre el temps va girant en si mateix, però no poden, parar el temps.
El temps va de pressa
no tenim ni temps per somiar.
Passa tan ràpidament tot
Que ho sent ja tot lluny
què passarà
si avui gairebé no, tinc ni temps per viure’l.》@.@.@.

《 Falta menys pel meu final, però estic agraïda, vida, perquè sempre em vas donar esperança quan no l’esperava, sempre vaig poder escollir la feina que més m’agradava, també vaig poder passar les penes que tu em vas enviar.
A la meua edat avança, veig que jo he sigut la que vaig construir el meu propi destí, quan vaig plantar rosers, vaig recollir sempre roses. També vaig plantar una cosa sense saber que sortirien espines.
Ningú em va dir que el mes de maig que vaig nàixer fos etern, he passat llargues nits amb les meues penes, però ningú em va prometre que només tindria nits bones i tranquil·les, i, en canvi, vaig tenir també moltes nits
serenes…
Per moltes coses he volgut agrair a la vida per haver pogut transitats tants camins, a voltes anant A peu i altres en cotxe per camins plans i també en molts clots, però gràcies a la vida que he tingut, he pogut en tot i estic tranquil·la i en pau en la meua vida》@.@.@