Com explicar, com es el meu poble Simat de la
Valldigna .¡¡
El nom ja eu diu tot ,es un vall precios, ple de tarongers,rodat de montanes que sobrin ,per donar la ben vinguda al mar Mediterrani .
Jan tres pobles preciosos plens de història i de vida.
Tavernes el més poblat gran i més prop del mar.
Benifairo el més menut en abitans.pero el més gran en treball, he indústria.
Per últim està Simat. On estem els últims bais de una montanya que es diu el Toro., però som els primers en tot.sobretot molt bones persones. tenim artistes de tot tipus. Músics profesors ,bailarins . poetes mestres, meitges.bombers , Ets.pero tanbé som festers i divertits.
Sempre tenim alguna cosa que selebar..
El monasteri a nomenat Santa Maria de la Valldigna. És el nostre guardià ,pues fa siqles que el tenim en el nostre entorn. Imvadinmos de la seva immensitat e istòria ,de flares mongos cisterssens en unes istòria increïbles..que els seus visitants. Cuant vénen es queden en la boca auberta .si teniu ocasió no es perdeu visitat tan gran joia..
《 A voltes se m’amuntonen els pensaments, i vaig cap el no-res, busca’n tot, vaig buscant els laberints dels dubtes que tinc.
A voltes m’envolta la nit i en Senç atrapa, però mire l’univers i veig la ruta que ajuda el meu destí, entre àngels que en somriuen pel camí.
De vegades m’absorbeixen els dubtes, i reaccione com quan estic passant calor en estiu, que tinc al·lucinacions, de mil situacions, i una a una en fan veure com està, el món on a bité.
Alguna volta he somiat amb els ulls oberts, i tot el que em passa, és que tinc por de no veure la realitat d’algunes coses que en puguen separar de les meues inquietuds i els meus anhels》
《 LES LLÀGRIMES, que cauen damunt la terra per amor, no es perden mai, perquè la terra les porta fins als rius i els rius les porten cap a la mar, es fondran amb les ones, aquestes onades braves d’espuma blanca, que sempre vives estan, són viatgeres del mar, que sempre il·luminades van, per aquella lluna plena, que mai les abandonarà. Asta que algun dia arriben a la blanca arena, i tornen de nou a tocar la terra. Perquè les llàgrimes que damunt la terra cauen per amor, mai moriran per què són eternes》@.@.@.
《 A la vida ni es guanya ni es perd, ni es fracassa ni es triomfa. A la vida s’aprèn, Ha crescut, vas descobrint coses, s’escriu, s’esborra. I es reescriu una altra vegada, es fila, es desfila i es torna a filar. El dia que vaig comprendre que l’únic que vindrà en mi i m’emporte és el que visc, aleshores he començat a Viure el que em vull en portar》@.@.@.
《Estimat a tu mateixa, sense esperar res de ningú. Qui no et vol sentir no t’escoltarà encara que crides fort. Qui et vol entendre t’entén fins i tot sense paraules. On menys busques, de vegades és on més trobes. Soc de les persones que li costa deixar anar, però quan solte, ja no hi ha marxa arrere després. Hem de saber fer el bé, encara que estem fins amb l’ànima destrossada. El temps sempre et mostrarà el que signifiques per a la gent que t’estima. El millor de ser sincer i dir les coses a la cara, és que disminueixen els somriures falsos. No importa els favors que faces, et jutjaran pels favors que no vas fer. Tingues present que el cos necessita descansar, la ment necessita pau, i el cor necessita alegria. Procura fer sempre, el que t’agradaria rebre. Tracta al teu somni sempre bé, potser no tens la vida que vas somiar, però pot ser tens la vida que altres estan somiant.》@.@.@.
《 Allà lluny es veu arribar el temps per tots els camins van passant de pressa en els passos ferms, o pausats, passen sense alegria en un camí ple d’anys sense complexos, però despertant un diluvi de pensaments per mostrar.
Tot passa tot arriba ni la distància pot parar aquest llarg caminar en un anar seré arribant on es pot en el seu caminar de vell, en les seues lents deambular sense parar.
Done la volta i mire el temps passar i tot va quedant enrere escric entre milers de vivències esperant el moment de despertar els sentiments, i poder tornar a començar un altra volta.》@.@.@.
《 No presumisques de la teua bellesa. Amb el temps ens desfigurem, serem arrugues i cabells blancs. Amb el temps, serem pell flàccida amb un caminar rar.
No presumisques dels títols universitaris… Algun dia, tots acabarem amb el mateix títol No presumisques dels teus èxits… Amb el temps, tots ens anem quedant sols.
No presumisques tampoc de tenir diners… Amb els anys, perden de valor.
No presumisques de la teua feina…
Algun dia, et reemplaçaran fàcilment.
No presumisques gaire l’intel·ligent que ets… Amb el temps, la teua memòria fallarà.
No presumisques dels teus vestits de marca…
Amb el temps, buscaràs roba còmoda sense mirar marques.
No presumisques del teu vehicle de luxe. Amb el temps faràs servir, cadires de rodes o bastó. No presumisques de la teua força física. Amb el temps necessitaràs suport fins i tot per caminar.
Amb el temps necessitaràs companyia per vestir-te, menjar, banyar-te i més. MILLOR ASSEGURA’T DE DEIXAR UN BON RECORD. A la teua família i la gent que t’estima》
《 A mal temps bona cara. • No hi ha mal que cent anys dure , ni cos que ho resistisca. • Més val dolent conegut, que bo per conéixer. • De tal pal, tal estella. • Camaró que s’adorm, se l’emporta la corrent. • Gos que lladra no mossega. • Home previngut, val per dos • Arbre que neix tort, mai s’adreça el seu tronc. • Més val ocell a la mà, que cent volant • Val més tard que mai. • On hi ha capità, no mana soldat • Cria corbs i et trauran els ulls. • Peix que s’adorm, se’l en porta el corrent. • Déu fa força, però mai ofega. • A mal temps, bona cara. • A qui matina, Déu l’ajuda. • A casa del ferrer, ganivet de fusta. • Mico veu, mico que fa • Candela al gerro fins que allargue el fons • Déu dona barba a qui no té cu xilla • Matar dos ocells d’un tret. • A panxa plena, cor content.》
