《 Algun dia
Trobaré eixa melodia que busque per als meus poemes, que guarde en la meua ment per alegrar l’ànima, que cada matí aplaquen als meus pensaments.

Algun dia
M’alçaré amb palomes i querubins per al vent per saber que la distància, per a mi és l’apropament quan tinc tristor i puc superar impossibles.

Algun dia
Un tro ressonara per l’univers i celebraré l’absència de la tristesa, que obre camins quan la fe és la clau que obre la porta de l’alegria.》

@.@.@.

《 En els seus ulls, s’amaguen racons. Com estels que guien una nit serena. Cada arruga, és una història que es desplega. Una vida viscuda amb gràcia plena. El temps, amb el seu pinzell, Ha pintat els cabells amb plata pura. Però en el seu somriure brilla encara la força d’un cor que res no captura. Les mans, ja gastades per la vida, Han creat, han cuidat, han estimat. En cada gest, una tendresa infinita. En cada abraçada, un amor delicat. Els seus passos són més lents, és cert. Però la saviesa en la seua ànima reina. Cada paraula és un consell encertat. Cada mirada, una dolça ofrena. La bellesa d’una dona gran no desapareix. Es transforma en una llum més suau, però clara, que encara il·lumina les vides dels que l’envolten. Com el sol de la vespra, que mai no s’apaga. Perquè és una joia eterna, una dona quan es fa gran.》@.@.@.

《 Es va consumir el moment, la màgia va acabar perquè en despertar d’aquell somni, alguna cosa es va trencar.
Se n’anaren les il·lusions i també s’acaben les paraules, ni tan sols ens diguérem un adeu, i de res van servir, ni imatges ni missatges, hasta aquella copa plena, es va escampar.
I les veus van callar per sempre, va acabar l’espera i tan bé va acabar el temps, hi ha no va haver-hi res que tinguera importància. Sense adonar-nos- que aquella l’amistat, va acabar el temps va volar i es va evaporar no estàvem
per aturar-lo i sense saber com va. MORIR.》@.@.@.

《 Quan mà dorma, per sempre deixeu que descanse.
Si algú m’estranya, no digueu res, i en silenci, busqueu la meua presència a les coses que m’agradaven, als meus escrits, les meues fotos.
No tireu la meua roba les que no feu servir regaleu-la.
(Passar-ho bé) en les vostres tertúlies.
Quan escolteu les cançons de la meua època recordeu-me amb un gran somriure.
Escolteu el vent, la música, i el cant dels ocells, aprengueu el llenguatge perquè un d’ells podria ser, jo.
A voltes que t’obliden viu, és més trist, que morir i ser oblidat
Quan m’adorma, la flama de la vida no s’apaga només perquè jo no hi siga. Perquè un dia, tornaré amb un somriure, per tornar a veure-vos i podré quedar-me amb vosaltres per sempre.》@.@.@.

《 Hi ha moments que voldria poder parar el temps,
perquè el temps quan passa no torna més.
La primavera de la vida passa molt ràpida van passant els anys molt apresa,
quaranta, cinquanta. I quan te n’adones compte estàs arribant a la tardor de la vida,
i se sent en el cos i en la ment.
Comences a quedar-te sola, els fills, es casen i se’n van de casa, no espot tornar el temps enrere.Ja van eixint les arrugues i els cabells fent-se blancs.
A poc a poc vas mirant que la vida canvia i tu sense adonar-te del que passa. Els anys van passant
i encara queden somies per complir.
Però mentre estiguem vius no podem deixar-los de banda
Agarrem tota la força que puguem i pugem fins a l’últim escaló.
Abans que arribe el nostre darrer hivern i se’ns esgote el temps i l’alé.》

@.@.@.

《 El pijama amb dos peces té la seua pròpia venda en termes de comoditat per a dormir.
El pijama és una peça completa que abriga més, i proporciona menys cobertura que pot brindar, una sensació de seguretat i calidesa durant la nit.
D’altra banda, el camisó per dormir tendeix a ser més lleuger i fresc, la qual cosa pot ser ideal per als qui tenen calor i prefereixen una sensació més airejada i més higiènica a la nit.
En última instància, l’elecció entre un pijama o un camisó sempre depén de la preferència individual de cada dona i del que els resulta més còmode per a una nit de descans òptim.》@.@.@.

《 Paraules d’amor dolces i tendres
que omplin espais en els joves encara que
en les seues vides de vegades res no sembla seriós, perquè
l’alegria corre entre les venes, no importa el color ni d’on són.

Paraules d’amor
carregades de tendresa que es presenten alguns
cops com una aventura en què tot és
bonic i apassionat en cercles de joves amics.

Paraules d’amor que
brollen entre dues persones
recordant com és de meravellós sentir-se
atrets per la mira, o pel somriure que anhela ser estimat.

Paraules d’amor és el joc entre dos joves que
estan despertant els seus sentiments i
contant-se alguns secrets i formes d’estimar.》@.@.@.

《 Nou anys d’històries, de records i llum del passat.
Capturant els records que ens heu proporcionat. Des de l’alba daurada, fins al crepuscle seré, del monestir, cada foto és un sospir, al record. Els camps d’antany, el riu. Vaca a la seua esplendor, Muntanyes que al sol semblen reviure. Simat poble fester i tranquils, somriure.
Nou anys plasmant l’essència de la vida de Simat en les festes i tradicions.
A cada imatge, es mostren viatges, amb moments de l’ahir,
Els colors del verd dels tarongers, la brisa al capvespre.
Les festes, les processons, les empremtes del fet de passar,
Instants congelats en fotos, i moments per explicar.
Avui diem adeu a aquesta missió de mostrar, la bellesa amagada que aquí entre fotos podem trobar.
Però l’amor per als records de la Valldigna, aquest no morirà mai, en cada fotografia, el seu esperit viurà.
Gràcies a tots per aquest viatge de nou anys compartits, per cada m’agrada, cada comentari rebut.
La Valldigna en fotos va ser la nostra dedicació,
I en cada foto quedarà la seua viva impressió en el record.》@.@.@.

《 ¿Que pensarà la meua veu quan escric, i veu que no la necessite per poder comunicar-me?

Ella quan vol s’amaga entre les meues mans, perquè sap el, beneficie que té de poder, veurem i no haver d’escoltar-se.

Quan vol, en permet grans moments de silenci, i pau, em deixa a soles, amb els meus pensaments discutint en mi mateix.

¿Que pensarà la veu, quan està calla com un t’estic, que ma companya en els silencis que mai parlen perquè estan perduts en mi.?

La veu, en murmura.!
Tranquil·la, estic en la teua companya, i m’observa calla, mentre mira com jo, continue en les meues manies.

Perquè la veu, sap que ella és molt important.
Però també “sap” quan no fa falta, perquè a voltes, no és prescindible, i sap ques el tems d’escriure 》@.@.@.

《 No busquem l’uge en les coses materials. Els dines quan eres gran no tenen tant de valor ni són importants, com tindre cases luxoses i grans, perquè el l’uge que valorem ara, són el fet d’estar amb els que t’estimem, els amics de tota una vida, l’uge, és tindre salut, l’uge és veure cada dia eixir el sol, l’uge és tindre a les persones que estimes prop i el seu afecte.

No busques l’uge en robes, ni en cotxes, ni en joies.
L’uge és tindre gent que t’estima sense esperar res, l’uge és saber que el respecten, l’uge seria poder tindre als teus pares en vida, tindre als fills en salut, l’uge és poder jugar cada dia en els teus nets, perquè l’uge són aquelles coses, que no poden comprar-se en dines.》

@.@.@.