EL QUE CREGUEM SER

《Sóc tot el que he vist escoltat o llegit. Tota la gent que he conegut. Totes les persones que m´han aconsellat dones , homes que m´han comprès i estimat. Totes les ciutats pobles i llocs que he visitat. Segur, que tinc algo de cada un dels meus avantpassats. En realitat, creus ser lo que eres ?Jo no crec estar segura de que sóc, tot el que crec que sóc.

SOM EL QUE CREGUEM SER?

@.@.@.

SER FELIÇ

《 Tinc una batalla personal, entre el meu cap i el meu cor. M’agrada l’edat que tinc, la meua família, els meus amics i la meua vida. A vegades em senc jove. També em mire en l’espill i pense que ja no ho sóc tant jove. Veig la vida com vola. Jo també vole a vegades. Quan estic somiant parle l’anglès perfecte, em veig xiqueta, joveneta, però mai em veig major. Sé fer de tot somiant. Tot són coses que en la vida real mai he fet. Però vaig demanar als Reis Mags fer un miracle. Quan accepte que no sóc tan jove i sàpiga mirar-me tranquil·la i alegre, en l´espill, sense estar somiant SER FELIÇ.》@.@.@.

GRACIES

《 SI SI A VOSALTRES ELS QUÈ ESTEU MIRANT MOLTES GRÀCIES

Per tots els missatges de afecte que resibixc .Per la companya que em feu ,en aquest espai. Per està manera de comunicació i de coneixença .Per ser un espai tan xicotet i al mateix tems ser tan immens .

Per eixes amistats noves, que mai avera pogut tindré ni coneixer. Per els que meu ajudat a ser capaç de aplegar a està ,nova i gran tecnologia,

(LES REDS SOCIALS)

Gràcies als meus fills que m’animaren i m’ajudaren en 2011.Poder parlar en els familiars i amics ,que pareix que estan prop, i es tan a km, de distància. Perquè mai ¡ ha vera somiat poder parlar i voremos en el mateix moment.

Esta tecnologia ma donat “VIDA.” Pot ser que siga un indret d’amorosa comunicació》@.@.@

JUVENTUD

《Vaig a contar-vos una anècdota:Tenia 16 anys i vivia al carrer del Sol N.1Jo, estava a soma a la finestra i en això que passen per allí uns xics guapíssims. Eren alemanys, i estaven de vacances en casa de una veïna, la tia Victoria la Genara.De sobte trauen una càmera i em fan una foto.Jo, jove e innocent , en eixe moment morta de vergonya (o no se que me se va entoixar) m’amague ràpidament i trac el braç. Als dos dies, vingueren els alemanys a ma casa a donar-me la foto que m’havien fet.Entre risses i sense entendre-nos per el idioma em deixaren esta foto pel recordar aquell moment. Ací teniu la foto de joventut i la vergonya que vaig passar 》

@.@.@.

LES VIVÈNCIES AMB ELS MEUS PARES

Encara m´enrrecorde de tot el que passava quan jo era menuda, s’aprofitava, no es malgastava, no tenien nevera a les cases, però feien servir els pous de l’aigua, com neveres i així poder conservar alguns aliments.Els residus de les fruites i verdures, se’ls donaven de menjar als animals dels corrals (en solien tindre en casi totes les cases). El menjar que de vegades sobrava el donaven als animals de companyia .

Quan es feien les matances dels animals de corrals s´aprofitava tot. Les pells de conill i les plomes de les aus per a fer intercanvis.Per tres pells de conill ja seques, et donaven una caixeta de mistos.També es canviaven les robes velles (draps). Per tres quilos de draps, et donaven un got, o un cànter petit .El senyor draper, passava cada setmana, pels carrers del poble per a veure les faltes de roba que tenien els veïns, portava un carro ple de trastos.La llana de les ovelles, s´aprofitava per fer matalafs per a dormir. Les plomes petites de les aus, s´aprofitaven per a fer coixins Es confeccionaven els vestits a mida, doncs havien modistes que anaven per les cases cosint, en totes havia màquina de cosir. També havien sastres que confeccionaven els trajes dels homes. Solia ser per ales grans ocasions. També havien , quincallers i paraigüers, que arreglaven els paraigües.

Quan pense en aquesta forma de vida dels meus avis i dels meus pares em pose les mans al cap i pense que hauríem de estar donant les gràcies a cada moment del dia i saber apreciar tot el que tenim ara . Però sobretot hauríem de pensar en com seguir conservant aquest benestar que tenim. DISFRUTEM DE LO QUE TENIM 》

@.@.@.

EL VALOR DELS MOMENTS

《 No entenem el valor dels moments, fins que s’han convertit en records .En este “raconet.”voreu els meus record, vivències de la meua vida .Les meues fantasies. Lo que m´agrada fer i no he pogut , per a mi tenen molt de valor, per què moltes de elles les he perdudes sense saber que les tenia.》@.@.@.

L’INCONSCIENT

《 L’inconscient té una memòria que no es dóna el luxe d’oblidar.
Quantes voltes vos ha traït l’inconscient i seu quedat de pedra volent dissimular.
És normal i tots tenim un jove inconscient dins de la nostra ment. Per eixe motiu tenim ,en compte que a vegades val més callar i al bon callar li diuen savi.
La teua xarrada del dia, algunes voltes potser el somni d’eixa nit, però l’inconscient és jove i no dorm, i a vegades diguem coses dormint, que no podem controlar, ell s’encarrega dels teus pensaments i els traurà quan menys teu esperes.
No podem dir-li adeu, perquè és part de la nostra vida.
No oblideu que tots el portem dins de la nostra ment perquè viu en nosaltres.
Ningú la pogut veure mai, però sabem que té una vida.
(INCONTROLABLE》@.@.@.

EL MIRALL

《La realitat s’assembla a un mirall. Cada acció que realitzem, cada emoció que sentim, cada paraula que parlem, siga per a bé o mal, es reflecteix cada vegada en la mateixa forma en les nostres vides. És l’amic, que el diu les veritats, el teu mirall sempre el dirà la veritat.

Si la teua pròpia vida està neta o alguna cosa térbola.
La imatge que perceps sempre serà perfecta.
Però si el mires i veus una taca, o alguna cosa tèrbol
és la teua pròpia imperfecció, la que estàs trobant en el mirall.

Procura ser tu sempre, i no tingues por, vés en la cara alta i neta i no tindràs mai por de veure’t en el MIRALL.》

@.@.@.