《En algun moment de la vida perdem la batalla contra el temps. La nostra joventut s’escapa. Ja no hi ha cremes ni olis que esborren les marques de tantes rialles, i penes. Prenem vitamines, col·lagen, gingebre, vinagre de poma, i tot el que ens diuen per poder allargar un poc més la joventut. Un dia ens adonem que no hi ha tacons còmodes, que no podem veure, sense ulleres, i les arrels dels cabells blancs creixen sense control. La cintura es va eixamplant les nostres cames, perden força Un dia, ens cansem d’imitar la joventut de cara a l’espill, M’alegre d’Haver viscut i poder donat tant d’amor, com haver-lo rebut. Que importa si guanya la batalla el temps. Ja m’ha cansat d’engolir l’estómac. Perquè sé que la bellesa sempre està en el cor. Agraïsc, està imparable etapa, ser com soc. Que bonic és continuar amb tot el viscut i aprés. Que importa que siga gran. Que n’hi ha de més joves i boniques, és el seu temps, i tot passa. Jo ja he passat la joventut i pot ser quasi la vida, he acumulat saber, i experiència que mà ajuden a comprendre. És un honor haver estat i poder continuar, sent mare, esposa, germana, àvia i amiga》@.@.@.