《 En aquesta foscor de camins solitaris. La vida és sola un reflex de desitjos que van arribant sense pensar.
Veig cares amb persones en màscares que conversen amagats en un mar de paraules i amb moltes confusions. S’allunyen les seues mirades i després apareixen cadascú al seu món entre murmuris nocturn que no puc entendre, però sé que s’emprevan mirant el seu propi interés.
Cadascú quan parla pensa que sempre té la raó, jo mire una mica més enllà.
Buscant la veritat, pensant en aquell sumit que quasi mai espot complir. Però procure ser feliç en mi mateix.》@.@.@ .