《Passava la vida buscant l’amor.

Cada vegada que el trobava s’adonava que no era la persona correcta.

No entenia que era el que podia passar, si quan els coneixia estava segura que era l’, l’amor de la seva vida.

D’acord va anar passant el temps es va adonar que ningú havia tan perfecte com per complaure-i donar-li la pau i tranquil·litat que ella necessitava.

Un dia a l’aixecar decidir veure que era el que estava passant, per que no aconseguia trobar a aquesta persona?

Perquè sempre hi havia alguna cosa que fallava?

Es va posar a escriure com volia exactament aquest amor, qualitats, virtuts, tracte cap a ella, temps que volia que li decicase, ho apunto pensant que així seria més fàcil trobar-lo.

I descartar a qui no ho er

D’acord iva escrivint es va adonar d’una cosa.

Tot això que ella volia l’única persona que podria donar-era ella.

Va començar a donar i se sentia cada dia tan bé, que va descobrir que el seu veritable amor era ella mateixa.

Després de veure això, qualsevol cosa que algú li donés era un regal, una benedicció.

Ja no va tornar a sentir que la gent que tenia prop li donava poc, al contrari agraïa el poc que li donessin, ja no esperava que ningú cobrís les seves necessitats, les cobria ella.

Així que va començar a gaudir de cada moment i si algú decidia no donar-li alguna cosa, no es molestava, simplement compartia moments amb qui sí que estava disposat a compartir-los amb ella.

I va viure feliç amb el seu veritable amor que ja el va trobar. I aquest mai li fallaria.

Ja que era ella mateixa.》@.@.@.