《 Camina de la mà sobre la vida, no davant d’ella ni darrere. Deixa que les coses vinguen com han de vindre, no digues res, ni vulgues, detenir al destí que tens escrit. Només espera tranquil, i accepta-tal com ve. No ten fades per res, ni per ningú, procura estar en pau dins la pau, i no el perques per ningú. Només embolica’t en ella i estimula, això sí, mai deixes d’estimar als que t’estimen, sinó, Eures podries perdre llavors el més valuós de la teua existència i el real sentit de la teua felicitat, completa. Si mirem l’art, a vegades ens enganya i ens tranquil·litza, ens fan veure el món, tal com els artistes voldrien que fora.
Sabem que el silenci és infinit, igual que el moviment, que no té límit, els límits només el tenen les persones i les paraules.
Si sabem conservar la facultat, de veure el bonic. Diuen que no envellirem tant de presa》@.@.@.

NOBEL DE RES