《 Ús conte una anècdota 1985.
Estàva en la meua tenda Modes Àngela.
Ho recorde com si fos hara mateix.
Entra una dona ja major, vestída tota de negre.
Em diu. ¿Saps qui sóc? Jo ensequida li conteste.!

SÍ, és la tia CARMEN, va ser molt amiga de ma mare!
(M’has conegut. sóc CARMEN LA GARRILLA és que mai t’he comprat res, tan amiga que vàrem ser, ta mare i jo)
No passa res tia CARMEN !!, però tens coses per a la meua edat?
Si tinc brials, calces, camisons, vestits Etc. Trec un vestit negre camiser, i em diu.

(que pesar tinc de no haver vingut abans)

Se’l vol provar?
(Clar, és el meu gust, el que em posaria i necessite)
Passe allí al provador i se’l mira.!!
Mentre jo Bach seguir atenent a dues persones més. Però a l’estoneta, la veig a la porta del provador, esperant poder entrar.
M’acoste i li dic
Entre tia Carmen.!!
(És que hi ha una dona dins, ara quan isca entraré jo)
Veig que estava parada mirant el mirall i no es va conéixer, pensant que era una persona que estava dins del provador. Estava esperant al fet, que eixira per poder entrar ella.
Passe, la de l’espill és vosté tia CARMEN !!.
Es va riure i em va dir.
(Que trist és fer-se vell, no aprofitem per a res.)
Em van desfer el cor les seues paraules.!!
Vaig fer un bes com si fos ma mare i la vaig ajudar a provar-se, el vestit.
Mai no he pogut oblidar.
He pensat molt en aquella anècdota de la tia CARMEN l’amiga de la meua MARE.

Moltes voltes he pensat en aquell dia.

He pogut comprendre, moltes de les coses que em passen ARA 》@.@.@.