《 A l’haver perdut algunes voltes he aprés també a guanyar.
He plorat tantes vegades que se’ns ha dibuixat el somriure que tinc ara.
Conec tant casa meua que a fosques puc caminar.
He tocat alguna vega fondo, però, cada colp que baixe, ja sé que demà pujaré.
Em sorprén tant saber com som l’ésser humà, que he aprés a ser jo mateix.
He intentat fer les coses bé i he comprés que realment tot som imperfectes.
La verdadera amistat sí que existeix, i potser la tenim prop, però no és fàcil trobar-la.
Ser fidel no és una obligació sinó un verdader plaer quan l’amor és verdader.
Les millors coses de la vida venen com menys te les esperes.
No les has de buscar.
Però malgrat que passen molts anys encara queden coses per vindre.》
《 En la pau d’un matí seré, el sol es prepara per a la seua gran escena.
Entre ombres, la seua llum es filtra,
preludi d’un dia ple de vida.
El món desperta en un sospir, la brisa acaricia cada racó.
El mar i els camps s’omplin de color,
bais la mira del sol, el gran autor.
L’eixida del sol, un espectacle diví,
que ens recorda la bellesa del destí.
Els ocells canten en perfecta harmonia,
mentre el sol emergeix amb tota la seua energia.
Els colors del cel dansen amb esplendor,
pintant el paisatge amb el seu càlid color.
La natura desperta amb alegria,
en aquesta bonica sortida
De sol, que ens regala cada dia.》@.@.@.
《 Ja molt que contar, i molt més, per escriure, no sé, per on començar, i molt, del que podria haver dit, de vegades el temps, m’ho ha prohibit. Tinc mil històries per escriure, plenes de somnis i sentiments, llunes blanques i blaves, van ballant pels temps, mentre un sol de foc, balla sol, pel, firmament. Al llarg de la meua vida moltes coses he contat, altres no he pogut escriure, perquè, les he anul·lat, tinc molt per dins, que no sé, ni com eu tinc.
Les guarde en el mar, dels meus pensaments, així les podré traore, quan voldré, i podré llençant-les, quan vulga, als quatre vents. On el vell temps, mai puga anul·lar-les, ni convertir-les en cendra, ni les puguen mai tirar al mar, perquè sempre tindran vida, aquelles lletres, que escrites, en molts sentiments estan, i sempre que d’Aran 》@.@.@.
《 Respirant junts, perquè és un viatge que ve de la mà, on el temps és un sospir, i l’amor, és soberà.
En el nostre cor estan, els records, com estrelles de la nit, on brillen amb llum eterna, amb el cel de la nostra esperança.
Les arrugues són les nostres històries, els cabells blancs, saviesa, i cada riure és compartit, com el cant de l’alegria.
Els dies grisos o assolellats, estan tenyits d’amor sincer,
són l’eco de les promeses, d’un afecte verdader.
La passió es torna calma, la mira és el còmplice, i el cor encara batega, al ritme d’un amor ferm.
Hem passat moltes tempestes, i hem trobat pau, a la companyia eterna, d’un amor sense antifaç.
Més de cinquanta anys d’història, un testimoni de fe, un amor que no acaba mai, perquè quan és sincer, i verdader sempre perdura.》
《 Passen els dies i es fan
eterns, sense sentit
omplin de silencis un temps que note eixida,
i tot és silenci.
Passen els dies
i jo seguisc en aquest tancament
volent cridar sense veu,
mirant veig el silenci que va atrapant tot el que pense.
Passen els dies
sense poder veure la llum dels meus pensaments,
estan amagant en històries que desperten les idees
Només sé que estan a l’espera de possibles canvis.
Passen els dies
i el cansament va notant-se, i tot es torna rutina
fins i tot els silencis es tornen en moments, que només són.
Sentiments, atrapats en quatre parets sense temps》@.@.@.
《 Quan corre nerviosa de rere de promeses equivocades i de parelles esquives,
quan mire que la nit obri el seu mantell escodrinyant als amants de la nit furtiva.
Ma trapa la nit quan passa sigil·losa, entre cínics somriures que passen de frases tendres i afectuoses, en el lloc on els amants es busquen.
Atrapa en la nit, sense poder dormir, rondejant les espigues que miren cap a dalt,
volent obrir el cel per deixar escapar els dies.
Atrapa a la nit, què entre espuma i estrelles corre, llançant melodies, construint sermons i ensenyant mentides.
Atrapa a la nit que calla i corre, com qui esclata d’alegria com qui s’embriaga d’amor, amb el bar d’un cantó, per després recordar, allò que l’alcohol vol.》@.@.@.
《 En la pau d’un matí seré, el sol es prepara per a la seua gran escena.
Entre ombres, la seua llum es filtra,
preludi d’un dia ple de vida.
El món desperta en un sospir, la brisa acaricia cada racó.
El mar i els camps s’omplin de color,
bais la mira del sol, el gran autor.
L’eixida del sol, un espectacle diví,
que ens recorda la bellesa del destí.
Els ocells canten en perfecta harmonia,
mentre el sol emergeix amb tota la seua energia.
Els colors del cel dansen amb esplendor,
pintant el paisatge amb el seu càlid color.
La natura desperta amb alegria,
en aquesta bonica sortida
De sol, que ens regala cada dia.》@.@.@.
《 Bais l’ombra del temps, els signes es veuen i es revelen, ixen les arrugues que són les històries, que en la pell es veuen. Els cabells es tornen platejats, són com fils de la lluna. La mira es fa profunda, com un riu que en calma es va assecant. Els passos són més lents, però encara ferms en caminar, Les arrugues són les memòries que hem viscut i el temps les abriga. Els anys s’acumulen, com les fulles a la tardor, però l’ànima és com un tresor amagat. El rellotge sense parar segueix el ritme, del temps marcat, però la saviesa és la joia del fet de caminar. Encara que el cos es canse, els anys sempre seran el testimoni, que perdura, com un far encés en un abisme, que segues donat llum.》
《 A l’haver perdut algunes voltes he aprés també a guanyar. He plorat tantes vegades que se’ns ha dibuixat el somriure que tinc ara. Conec tant casa meua que a fosques puc caminar. He tocat alguna vega fondo, però, cada colp que baixe, ja sé que demà pujaré. Em sorprén tant saber com som l’ésser humà, que he aprés a ser jo mateix. He intentat fer les coses bé i he comprés que realment tot som imperfectes. La verdadera amistat sí que existeix, i potser la tenim prop, però no és fàcil trobar-la. Ser fidel no és una obligació sinó un verdader plaer quan l’amor és verdader. Les millors coses de la vida venen com menys te les esperes. No les has de buscar. Però malgrat que passen molts anys encara queden coses per vindre.》
《 En cada primavera naixen, les flors ballant en la seua esplendor.
Una dona viu entre pètals de tendresa, i el seu cor és un jardí de primavera.
A cada pas, els seus peus sempre caminen descalços, acaricien la terra, dansant amb les roses, I la seua ànima s’eleva com un perfum embriagador.
Ella és la musa dels camps, la guardiana de l’essència natural, amb els seus ulls reflecteix la puresa del sol, i en les seues mans, la vida són les flors de l’amor.
Per a la dona que només viu per les flors, amb la seua ànima arrelada a la terra, sempre en pètals de flors, en la seua companyia.
Però encara que el temps s’atura, el seu amor floreix, sempre cap a les flors.》@.@.@
