《 En la vida, a voltes ens trobem amb situacions i emocions que ens resulten difícils de manejar.

Com la por, la tristesa, la ràbia i l’ansietat es poden convertir en un pes que no sabem com controlar.
Aprendre de vegades és un procés que requereix valor, consciència i pràctica.

Significa deixar anar aquelles coses que ja no ens serveixen, que ens fan mal o que ens impedeixen créixer
Recordem que aprendre és un procés gradual i que requereix paciència i temps.

Amb el temps i la pràctica, podrem trobar la llibertat i la pau que busquem.
Aprendre a deixar anar significa empoderar-te i aixecant la teua autoestima i fer saber als altres el que vols i esperes de la vida.》@.@.@.

《 En algun moment de la vida perdem la guerra contra el temps.
La nostra joventut se’ns escapa del cos. Ja no hi ha cremes ni olis que esborren les marques de tantes rialles, i penes.
Prenem vitamines, col·lagen, geng¡bre, vinagre de poma, i tot el que ens diuen per poder allargar una mica més la nostra joventut. Un dia ens adonem que no hi ha tacons còmodes, que no veiem sense ulleres i les arrels dels nostres cabells blancs creixen sense pietat.
Que la nostra cintura es va eixamplant que els nostres genolls es van arrodonint.
Un dia, ens cansem de mirar-nos al mirall, aquella jove que vam ser. Ens mirem de front, que bonic ha estat, haver viscut i sentit, haver donat tant d’amor, com haver-lo rebut… Adquirir l’experiència i aprendre de paciència… Que importa si guanya la guerra el temps.
En canse d’enfonsar l’estómac. Que importa, si la bellesa sempre va sortir de l’ànima. Agraïsc aquesta imparable etapa de ser com soc. Que bonic és continuar amb tot el viscut i aprés.
Que importa que em faça gran.
Que n’hi ha de més joves i boniques és el seu temps, i tot passa. Jo ja he passat la meua joventut i gairebé la meua vida i acumule experiències que m’ajuda a tindre saviesa.
Quin honor haver estat i poder continuar sent mare, esposa, germana, àvia i amiga》

@.@.@.

《 Cada pas que fem, cada decisió que prenem, cada moment que vivim, és només una part del camí.
Només hi ha una meta última, però tots arriben sent guanyadors.
I en aquest viatge, tots tindrem temps de veure la bellesa, l’alegria, el dolor i la tristesa.
Trobarem la vida en totes les seues formes i colors.
Així que no ens preocupem pel destí, tots arribarem a la meta a lora.
Només hem de gaudir del viatge, només hem de viure el moment.
Perquè la vida només té aquest viatge i cada instant és un preciós regal que no té preu.》@.@.@.

《 Sentir-se especial és poder mirar una posta de sol i estat feliç i que la imaginació ens faça sentir que podem volar, és com mirar el mar, i poder relaxar-se mirant les seues aigües.

Mentre algú diu que el temps sempre serà l’amo del nostre passat, present i futur.El temps mai ens llevara els nostres records, ells estan en els nostres pensaments dibuixats en els pinzells de l’ànima, I estaran per sempre en el nostre record.Les bones persones sempre intentaran ajudar en el que puguem sense cap ànim de lucre, i sempre ens podrà quedar l’alegria de saber que hem fet alguna cosa bona per alguna causa.》

@.@.@.

《 La meua Ànima està sensible i trista, el cor la vol ajudar. Però no sap com, ell la veu trista i apaga, està com esperant consol com si estigués nua d’il·lusions com una rosa que li falta l’aigua i sa Ropit.
Però el cor aleshores li ensenya una bonica posta de sol i li conta una història i l’ànima mirant aquella bellesa tan gran, fa un sospir en forçà pensant en aquella bonica història que li ha contat el seu amic el cor que tantes històries guarda i pensant en la història mostra un somriure i eixa tristor que tenia li desapareix.
L’ànima en agraïment li diu al cor. Tu saps moltes històries, però quan tu estigues trist, jo també el contaré una història que tu no saps i també el posaràs content.》@.@.@.

《El senyor ens ha enviat un mant per cobrir-nos, d’alegria, amor, i plors. Ens va regalar els millors aromes de les flors del camp, també en va deixar, molt de coratge passió i vida, fent mos ser, dones i mares.
Mares lliures, com un estel fugaç ple de vida, amor i també de llibertat.
Mares, que regalen el coratge, la passió, i la vida perquè puguem amb ella omplir els camps de vida.
Dona i mare, déu ens va fer el miracle més gran de l’univers, ell de poder procrear i donar la vida.
Sense la dona no existiria ni l’amor de mare ni el coratge ni la vida.
Ens ensenyaren a ser fortes i nobles. Dona i lliure i mare, som un estel fugaç, plenes d’amor i vida.
Perquè sempre serem, pluja, foc, perfum i raig de llum, som la calor que calma el fred, però sobretot som mares i dones 》@.@.@.

《 Els meus pensaments simplement roden sense cap raó trencant les meues pròpies regles apartant el que és bo i buscant allò que note control.

Els meus pensaments naveguen cap enrere onejant la bandera de la fantasia, i triant els Pigròs somnis de la meua infància.
Els meus pensaments surten llàgrimes quan recorden algun moment de la vida, quan pense en la manera de ser mentre la tristesa s’apodera de mi.
El meu pensament està canviant, no tinc por de ser una dona que en la seua edat està canviant de costums.
Vull ser com soc i Sóc el que pense i pense a fer feliç als meus, i ser feliç jo, quan eixa suau brisa em fa pensar, que la VIDA val la pena viure-la.》

@.@.@

《 És un plaer per a mi poder caminar em terra i notar com els meus peus nus noten la calor del sol en l’arena.
Ma acudeixen pensaments sense límits, respire tranquil·la i entenc que els meus sentiments són intensos quan vull aferrar-me a aquesta vida de vegades tant complicà.
M’agrada caminar apresa el més ràpid possible per poder arribar i no perdre’m res del que li corresponga a la meua vida em faça fruir.
Jauran ran algunes coses que em poden fer mal a lament, al cos, però la meua ànima, està per gaudir de la vida encara que siga difícil.
Encara que algú em llevara la il·lusió, mai podran endur-se la meua fortalesa ni apagar lameua llum. Perquè estic alimenta de l’afecte de les persones que m’estimen i jo estime a ella》

@.@.@

《 Diuen que el temps fa miracles, que tapa les ferides i esborra el dolor.
Jo pense que el que pot canviar les coses eres tu, en l’ajuda del temps, ell pot passar de pressa o lent segons siguen els dies per tu, però nosaltres hem d’anar curant-nos d’aquelles ferides que no ens deixen viure.
El que no hem de fer mai és esperar de senta, ni deixar que ens faça mal, hem de posar la ment a treballar, mirar la ferida de front i curar-la.
És arriscar-te a fallar, i que s’òbriga una altra vega, però també voraç com a poc a poc va desapareixent.
Deixant anar aquell pes que carreguem de fa molt de temps com si fos part de nosaltres, però encara que faça mal podem tancar la ferida, perquè si no la tanquem, mai tindrem el cap ni les mans lliures per abraçar les coses que ens esperen en aquesta vida.》@.@.@

《Bais el sol del Mediterrani dansen ones d’un blau intens, dues ànimes, es troben, creuant el destí en la seua trobada silenciosa.
A la vora de una sorra tibia, les seues mirades es creuen, murmurant promeses en la brisa, com un secret que el mar entén i abraça.
Entre sal i espuma, l’amor floreix com les ones en ajuntar-se
Dos cors navegants, en un mar d’eternes abraçades.
La lluna, testimoni en silenci del seu romàntic vaivé, pinta els seus somnis al cel, reflectint un amor sense final.
En el Mediterrani, les històries s’entrellacen com les rets dels pescadors, dos amants, navegant junts com mariners, en la barca de l’amor.
Les ones eternes expliquen el relat, d’una serenata en el mar i el seu encant, on dues ànimes enamorades dansen al compàs del cant de l’amor.》@.@.@