《 NIT, parla’m.
Parla’m entre la distància que, recorres en els meus somnis, creant la meravellosa mentida que crea les il·lusions que volen en els meus pensaments, i que callen mentre somriu la imaginació
Nit, parla’m
Mentre jugues amb les estrelles, entra i corregís els errors dels meus incomplets versos, quan naixen de paraules, quan caminen soltes, sense saber on habitar, i aleshores podré tornar ha començat, amb els sentits oberts i provaré de fer versos de nou.
Nit, parla’m
En aquestes nits d’insomnis, on no puc dormir, recull-me a la teua immensa soledat i m’animaré a llançar-me des de dalt, per cridar-li al món sencer els meus sentiments, una vega, i una altra més 》
《 M’agraden eixos matins, de primavera quan, es vist el dia, d’un sol radiant quan no el tapa cap núvol, i es veu tot clar i transparent. Quan es respira com una mica de perfum deixe, que es mescla en les essències que ens porta la natura. Però s’aprecia poc, quan estàs notant, quasi ha desaparegut, i no ens hem adonat que nosaltres formem part de tot allò que ens envolta, d’aquelles coses senzilles que en regala la vida, per les quals val la pena estar ací.
Com una bonica amistat, un bonic somriure, sentir el cant dels pardalets, la brisa de la mar en primavera, d’aquestes xicotetes coses que ens fan brotar sàvia nova.
Aquells detalls, que ens fan feliços, i ens fan estar en harmonia en la naturalesa.
Crec en els sentiments, que em desperta la natura. Si poguera atrapar-los, seria d’aquesta manera, com podria apreciar aquelles coses senzilles, i verdaderes, que dia a dia estem envoltant en elles.
M’agraden eixos matins, quan, es vist el dia d’un sol radiant que no el tapa cap núvol, i es veu tot clar i transparent 》@.@.@.
《 A voltes mirant el cel, veig com brillen les estrelles que palpiten en força, crec que saben que les estem mirant.
Els meus ulls, sempre busca l’estrella més gran i la que més brilla, en ella crec veure, aquelles persones que se n’anaren per sempre, que estimava, perquè quan les mire sempre pense en elles.
Quart els núvols tapen les estrelles, i comença, la pluja, la lluna riu, perquè sap que els camps, sempre estan preparats per a rebre les gotes d’aquella pluja que el temps regala.
Les persones quan estem en vida, som com estrelles tenim llum, però quan ens apaguem Eufemi per sempre, a poc a poc, causant, dolors en l’ànima i en el cor, és un dolor etern, que les estrelles, ni el temps no coneixen, perquè el dolor de les persones són sentiments, que portem dins, i quan desapareguem, també desapareix el nostre brilló, per sempre 》@.@.@.
《 Si algun dia al despertar, noteu que tots els vostres somiats han desaparegut, no patiu, és que nia lladres de somnis.
Són els que no saben somiar i voldríem que ningú poques fer-ho.
Ells voldrien que fora un món nou, on no haguera ni puguem tindre records, passions, ni somnis, per poder recordar, ni il·lusions, per complir, ni amors, ni desitjos, perquè eixes persones no saben que significa tot aquest món. I voldrien poder robar-nos els somnis mentre estem dormint.
Però per nosaltres els somiadors sempre haurà alguna cosa per pensar i en què poder somiar, així que heu de fugir deixes persones i tindré els ulls ben oberts.
Perquè existeixen els lladres de somnis》
《 La mort i la vida van cavalcant unides per un fil molt fi, i transparent, que de vegades pareix que estem tocant amb les mans, la vida i la mort.
Un llamp va dibuixant sobre el llenç del cel cors palpitant per al so del tro que la a companya en una casca de pluja que solen ser les llàgrimes dels que ploren des de dalt.
Cors de foc van eixint dels llamps enamorats que naixen del tro, quan han de separar sé del seu amor dibuixat sobre un cel en ses, de tempesta》
《 Des del lloc més profund del meu cor.
Estic enamorà de la vida.
Estic divorcia de la tristesa.
M’ha casat amb la felicitat.
Soc amant de l’Alegria.
Si un dia em veus trista o de caiguda per favor no has de preocupar-te.
No ens hem de quedar ací per SEMPRE. Això és cert, ja que estar preparats i prenent impuls perquè no ens pille desprevinguts.
Tas d’alçar sense ganes.
Amb moltíssima més força que abans.
No el quedés en les teues emocions dins, deixa que els teus ulls ploren.
A vegades els sumits ens porten al més profund del cor, i en el profundíssim de làmina.
De vegades voldríem tancar els ulls, per deixar de veure coses que ens fan mal, però no poden tan car el cor ni làmina, perquè ells no necessiten veure, per sentir i saber tot el que ens està PASSANT 》@.@.@.
《 Setembre mes de canvis mes de tornar a la normalitat, mes d’afrontar el dia, a dia, a tres mesos d’acabar un any trists, estem encara arrossegant una pandèmia, en passat, un volcà, gerra, t’empastes en forma d’huracà, que mai havíem conegut tan de prop, hem d’acceptar el que vinga, ens agrade o no, també és un mes de seguir endavant a tota lluita, som més forts, més capacitats per acceptar els canvis climàtics, d’aquest temps, ens hem fet més grans i resistents, i podrem en tot perquè som i serem sempre els responsables de la nostra VIDA 》@.@.@.
《 Ara que encara estic en totes les meues facultats, voldria dir-vos una cosa que tal volta en les preses de viure no vos he dit mai, no voldria, deixar d’aquest món sense dir el que he pensat sempre. Que el més bonic que mà passa’t en aquesta vida ha sigut tindre, els meus dos fills. David, i Raül, heu sigut la meua il·lusió, en la joventut i la meua alegria i tranquil·litat ara en la plenitud de la vida, vull divos que mai meu defraudat, sempre el pare i jo, estem, orgullosos de vosaltres, i encara que no teniu cap títol acadèmic, sé que alguns que sí que el tenen, no san defensat en la vida ni la meitat que, vosaltres, vull que sapieu que el dia que ens n’anem, per sempre, estarem tranquils i contens, perquè tenim dos fills que no mereixem. Bones persones honrades i treballadors, teniu una vida normal con la triareu vosaltres, Sau casat en dues bones xiques, que sé que les voleu i vos volen, que, tenim 4 peladilles, Gerard, Andrea Olga i Neus, no cabria ací tot el que escriuria de tot, el feliç que ens han fet al pare, i mi…
Així que vull que estigueu tranquils, nosaltres estem tranquil·la i satisfeta de la vida que hem tingut i sobretot de la família que tenim, no ploreu el dia que no estem, perquè més tard o més prompte espere tornar de nou de veure-vos a tots, i poder recordar, tot el bonic que vam passar junts… No ploreu, quan llegiu aquest escrit, encara estarem per ací. Però quan estem dormint, en un bonic lloc, i descansat en pau per sempre… Penseu que bossa’m volgut i vos VOLDREM SEMPRE 》
《 Està el meu cor ferit. Desil·lusionat, i amargat, per no poder veure les coses que en el món estan passant.
Sa tancat pel dolor, que no pot suportar Va plorant per la terra que no el pot consolar, està el cor com adormit, i es debilita lentament perquè està ferit.
Els seus batecs són com sospirs que surten com el plor d’un riu desbocat, i embravit, que busca la mar on poder descansar aquest cor ferit.
Està cansat amb un immens buit, on el fred, I les calors, hi ha vegades que el fa sofrir.
Abrigaré el meu cor i el cobriré amb la meua Ànima, en un mant bordat per llunes Blanques i estreles daurades potser els seus rajos i la seua esplendor eu podran curar tot 》
《 l’estiu, s’acaba però no les il·lusions… Se’ns acaba els temps de la calor. Els dies passaran, però no l’esperança perquè ella mana sobre la ment i el cor… Vull renovar-me cada dia, i valorar que sempre tindre un nou dia en la vida per poder realitzar, tot allò que pense.
Tindrem records vells… Però sempre hem de tindre els ànims renovats.
Les nits i els dies sempre estan renovar-se i sempre seran úniques i diferents.
Voldria tenir sempre el teu primer petó, i el teu últim pensament. Però el que més m’agrada és haver sigut sempre, el teu únic amor, i poder ser l’últim.》
@.@.@.
