《 Pel camí del temps, viatgen els records, carregats de nostàlgia, tristeses i alegries, barrejades amb realitats. En el transcurs d’aquests viatges, els ulls es paren amb l’horitzó, d’un cel vermell, mentre un sol lluminós sa soma, i trau el cap, mostrant els seus rajos de color. Aleshores descobrisc que els àngels a voltes ixen tots a lora, a escombrar els núvols del cel, i només, el vol d’algunes aus migratòries, alegren la passivitat de l’ambient. M’arriben records. Que no puc, evitar coses ja passades. Per alguna raó, no puc continuar navegant en aquest cosmos de la ment, i els meus records, s’esfumen tornat a la realitat, en un acte de màgia, aquest viatge del temps sesta esfumant ràpidament. Arriba el fi, acaben aquells records, quan pose els peus en terra i, en eixe instant, és quan torne a la meua realitat 》@.@.@.
《 Fes un somriure al matí i el sol el farà una ulla en passar, i en una brisa, lleu i seua, mil sonoritzes sembraràs.
Somriu quan camines, que el teu riure és com un Faro, que il·lumina els camins en rajos de colors.
Un somriure és com un pont, unís animes sense parlar, és com una abraçada sense braços, que et convida a somiar.
Somriu amb l’esperança, en pau i en el fet en la mira, perquè cada riure sincer i fa el món millora.
Encara que alguns ens desconeguem, compartim moments d’alegria que ens connecta. En aquest dia mundial de la que sonoritza.
Així que hui, i cada dia, regalem sense pensar, aquesta llum que el nostre somriure pot a tots contagiar.
QUE TINGUEU TOTS UN DIA PLE DE SOMRIURE》 @.@.@.
《 Cada un de nosaltres, som únics, exclusius, cada persona és un fenomen, d’una sola volta, de pensar diferent, que mai es repetirà. Tenim una mescla única, de caràcter, i personalitat. Som únics, cada es cu en la nostra constel·lació familiar, i particular, naixen, en moment específic de la nostra vida, en un entorn, natural i Únic. Som singulars i, això té una gran importància en les nostres vides. Sols nosaltres i podem portar a cap, totes les nostres tasques, úniques, que ens proposem en la vida.
Ningú les pot fer igual com nosaltres. Per eixe motiu, no vulguem semblar a ningú, ni esperar que nasca ningú igual ni que siguen com tu, això és impossible. Som com som, i acabarem igual con, hem Sigut, SEMPRE 》@.@.@.
《 Ací soc, expectant, esperant que aquest nou dia em porte alguna cosa interessant per poder omplir ui el buit de la pàgina de la meua vida, perquè cada dia omplim les pàgines amb el que la vida ens envia. Ací estic pensant en missatges sublims on es poden llegir coses boniques amb l’esperança d’algun poema bonic d’aquells que arriben a la marina mirant un bonic mar d’aquells que somriuen les ones quan fan un petó en arribar a la vora, per tornar després entre un corrent de dubtes
Ací estic en un precipici apartant les meues pors i pressentiments que em parlen de possibles dubtes en un sí, que de vegades es queda amb les ganes d’una resposta que no arriba mai entre les possibilitats d’un matí
Ací estic pensant, en el temps ja passat on les mans fregaven les meues mans, aquella pell quan eriçava la meua pell en aquell alé que besava els meus petons en la força que alimentava les meues forces
Ací estic esperant la nit per prendre una decisió o per prendre el camí que ens porta a l’ombra que en fa somiar i poder guardar aquells pensaments en un full de paper que el foc algun dia el cremarà》@.@.@..
《 Amb la força i el brilló d’uns ulls negres, una vida naix, amb la tendresa d’una nova vida ,amb la seua abraçada és com un, bressol la vida ve amb amor i pau, mentre en els braços, dels pares l’amor és clar.
Avui un cor batega la primera volta i ritme nou, amb una dolça harmonia que el temps acaricia, el miracle de la vida, que en les seues mans arriba, teixida amb sang i cor.
Cada llàgrima és d’amor, cada sospir és esperança, al pit es nodreix un futur ple d’il·lusió, amb cada carícia, de les seues mans floreix, el més pur amor. És el far i refugi, en nits de desvetllament,
És un amor incondicional, la melodia més dolça, i ets pares es donen, les mans, on ha brollat la vida, i en les seues abraçades, el món troba unida l’harmonia.》@.@.@
《 Sempre t’he respectat i t’ha volgut, amb cada fibra del meu ésser, ens vam regalar els dos la nostra joventut en tot aquest temps que estem junts amb les nostres, ànimes plenes. En cada respiració, i cada pensament, eres tu, on el Faig costat.
El tinc Amb cada racó de la meua ànima, a cada record, de la nostra joventut tu en dones tranquil·litat i calma. Sempre t’he volgut, amb cada part de mi, en cada moment, d’estar junts l’eres, la meua raó de vida, As segut el paisatge dels meus somnis.
Em sent la teua fada després de tants anys junts i tu ets el meu protector, Sempre junts fins a l’infinit,
jo et promet ser sempre i Eternament la que dormirà sempre a la teua part dreta.》@.@.@.
《 La bellesa d’una dona es fa gran amb els anys. No per tindre una boca bonica, o parlar bé. Ni per tindre uns ulls bonics. Ni ser bonica per sobrar-te els dines. Ni per tenir un bon monyo, deixar que algú acaricie els seus cabells. Però una dona quan és gran, camina sabent que mai estarà sola, perquè els que l’estimen sempre estaran amb ella. Perquè ella sempre comparteix quan té menjar en els que tenen fam. Sempre tindrà bons consells per als quals els demanen. Les persones, també, necessitem ser reparades quan estem malament, estimades i acompanyades. Mai no desprecies a cap persona gran Quan tu envellisques, el donaràs compte que tens dues mans, una per ajudar-te a tu mateix, l’altra per ajudar els qui ho necessiten. La bellesa d’una dona no està en la roba que porta, la cara o la manera d’arreglar els cabells.》.
《En un cel d’esperança, brilla una nova estrella,
és el plor d’un bebé que arriba en força per renovar el món. Els seus ulls són de sorpresa, reflecteixen el color de la flor més delicat, en un jardí ple de flors de colors.
Els pares són dos joves que somien, amb un futur brillant, cada pas, cada riure, és un regal constant.
Ser pares la primera volta, són valents, amb els cors oberts, troben en el seu bebé, l’amor més esperat i verdader.
Amb mans tremoloses, la bresen amb tendresa, i cada carícia, es torna en un dolç amor.
Ella és un sol naixent, i en les vides dels pares, és la guia personifica, de l’amor, i una gran il·lusió.
Que cresca forta i lliure, entre rialles i abraçades, que l’amor l’envolte, en passos firmes. Que els seus pares estiguen sempre, plens de llum i calma, i el seu bebé, siga la melodia, que alimente les seues vides per sempre.》
《 El temps va engolint, poc a, poc entre rosses i laments, i nosaltres mirant com cauen les vesprades, anem passant el temps. I aplega la nit, i prompte veurem aplegar un nou dia. El temps va dirigint, qui tindrà aquests moments bons que omplin la vida, i qui amaga secrets, en algun moment, el temps deixa rodar la roda boja, i va seleccionant a qui li toca. Ell va dibuixant en calma, quan arriben les canes i l’experiència. Arrasa com l’aire s’emporta dolors i alegries, deixant només records, que passen, com l’aire que no para, com tampoc, para la vida. El temps és jues i Verduc, que va marcat els camins, del nostre destí, principi i fi del nostre caminar, ell el porta i sane portara quan vol, és com un desconegut en experiència, el temps sempre està en tu, hasta el dia Güell vol, que partim per sempre》 @.@.@.
《 Tinc fred, i no necessite foc per estar calent. Tinc molt de respecte, i terrible set, i no necessite demanar aigua. He demanat temps per mirar el, horitzó, i poder veure com estan en aquests moments els meus germans del món, és a dir, com poder pujar les escales per poder arribar a eixe cim de l’esperit de l’ànima i del cor. I poder ajuntar-nos i demanar tots junts, que tot vaja passant amb calma i puguem abraçar-nos amb totes les nostres forces 》
