《 Si poguéreu tornar un INSTANT encara que fora per tornar-vos a veure.
Poder mirar-vos els ulls i abrasar-vos.
Si poguéreu tornar, encara que fora sense fer soroll, i a qualsevol hora del dia.
No és que estic passanto mal. És que m’agradaria tant tornar a veure-vos alta volta.
És que a voltes ací fa molt de fred, i m’agradaria rebre un fort abras dels dos.
Promet no plorar ni intentar retenir-vos. Simplement que m’agradaria tornar a veure-vos, i parlar en vosaltres una volta més.
Si poguéreu tornar, promet que vos deixaré enarcen sense reprotxar-vos res.
Si no podeu tornar, entreu en els meus sumits i feu-me un gran bes com féieu abans.
En tres mesos ens n’anàreu els dos, sense poder endosse res ni en les butxaques, sense maletes, i a un lloc tan lluny, on mai més vos he pogut tornar a veure, i després de tant de tems, sempre vos estranye, volguts pares.》

@.@.@.

《M’agradaria posar música als meus poemes, com la música de Beethoven, clàssica i amb boniques melodies, perquè Beethoven amb la seua imaginació va ser el millor compositor del món.

Si algun dia els meus pensaments tornaren cap enrere, recordaria les fades del conte de, “cenicienta” aleshores els meus relats es convertirien en una bonica carrossa feta de poesia.

Els somnis no s’han de pressionar, ni tampoc forçar cal deixar-los en llibertat, i que volen com el vent, quan recorren mars i muntanyes, sense pensar mai que tot, té un final.

Cada clarejar porta un nou dia, i naixeran milers de versos, que seran exposats i recitats per aquells, que vulguin llegir-los.

Les orelles sempre tindran remolins de sensacions en les ments de qui poemes està llegint》

@.@.@.

《 Cada matí ve un nou dia, un nou despertar en la nostra vida, i comença una nova il·lusió. Seria una cosa molt ingènua si no pensara a fer-ho tot agradable per a mi, i per al bé dels que estime.
Cada dia al d’espartar, repasse els meus pensaments i seleccione les prioritats que tinc i que m’esperen.
Li tinc molt de respecte al meu cor, i procure cuidar-lo. En tot el que fatxa. Em preocupa molt saber com estan les persones, que estime, que són moltes.
Per eixe motive cada nou dia, quan impose de peu, tinc el propòsit de cuidar-me, i saber com poder fer feliços a les persones que estime i m’estimen, per eixe motiu cada moment, m’òmplic de vida i d’esperança pensant en tots els que estime》 @.@.@.

《 Molts el veuen, però pocs saben mirar-te, nia enganys que es perden en mentides, però nia veritats que criden, i algunes voltes no les sabem escoltar.

Moltes voltes ens amaguem i no volem eixir de casa, per no voler veure la realitat i ens quedem en la incògnita, i la foscor.

No t’agrada rebre molta gent en ta casa, perquè tens por que algun t’enganye o el mentisquen, i no el fies de ningú.

Mai has volgut ser egoista ni tampoc, ser mentidera, però no has tingut ocasió de ser una altra cosa.

Sé que molts van pels camins, i que busquen ser feliços, sé que encara nia que somriuen, però també sé, que tenen por d’obrir el seu cor.

No importa en qui dormiràs, no importa, qui ta acompanyarà en aquesta vida, però si el que Sacosta a tu, el veu, i mirar-te no sap, envia’l, ha passejat. Perquè mai valdrà la pena haver-te casat》

@.@.@.

《 Quan es desperten els sentits, la sensibilitat es fa més gran, i es completa, quan es creuen els camins entre el mar i la terra.
El mariner, que és poeta, dibuixa les seues poesies per l’aire, en un oceà ple de peixos per bais, i d’estrelles quan el cel està estrellat.
En clarejar el dia el mariner que és poeta, no dorm, es desperta en el primer raig de sol, i escriu la seua poesia, en l’ajuda d’eixe immens i esplendorós mar blau, i exclamat i mirant les ones el mariner, pensa. Que bonic és poder navegar…
Per a un mariner poeta, estar en el mar ja és poesia, i escriu a cada hora, la seua passió, a la llibertat, de poder estar en aquell intens mar (divertir-se) com engrunsen eixes ones blaves el vassall en navegar》

@.@.@.

《 En mira l’alba en els ulls una mica oberts com si encara tinguera més són i no vull quera despertar, perquè encara queda una mica de foscor.

Prompte ix el sol en tota la seua bellesa, no para de mirar també, i el seu mirar està ple de foc i calor, quan ens mira se sent per tot el cos.

També ens mira el matí, en els ulls ben oberts i tan clars com un dia radiant, disposat a (passar-ho bé) i donar vida, a tota la gent que l’admira.

També ens miren els núvols, tots vestits de blanc, formant dibuixos entre ells, si estan en alegria, tenen una, mira dolsa, quan estan tristos ploren i les llàgrimes són com perles que van a la terra.

Igualment ens mira la vespra, en els seus ulls ja cansats, perquè està a punt de quedar-se adormida, però lam de despertar!! Encara falta un poc perquè vinga la nit.

I aplega la nit, però ella ja no mira, es queda adormida i ja no pot despertar, deixeu que d’orgue, que ningú la moleste i la deixe descansar. Perquè la nit està per renovar mos tots.》

@.@.@.

《 ¿Que pensarà la meua veu quan escric, i veu que no la necessite per poder comunicar-me?

Ella quan vol s’amaga entre els meus dits, perquè sap el, beneficie que té de poder, veurem i no haver d’escoltar-se.

Quan vol, en permet grans moments de silenci, i pau, em deixa a soles, amb els meus pensaments discutint en mi mateix.
¿Que pensarà la veu, quan està calla com un t’estic, que ma companya en els silencis que mai parlen perquè estan perduts en mi.?

La veu, en murmura!!!
Tranquil·la, estàs en la teua companya, i m’observa calla, mentre mira com jo, continue en les meues manies.

Perquè la veu, sap que ella és molt important.
Però també “sap” quan no fa falta perquè a voltes, és prescindible, i sap que és, el tems que estic escrivint》@.@.@.

《 Ja molt que contar, i molt més, per escriure, no sé, per on començar, i molt, del que podria aver dit, de vegades el tems, meu ha prohibit.
Tinc mil històries per escriure, plenes de somnis i sentiments, llunes blanques i blaves, van ballant pels tems, mentre un sol de foc, balla sol, pèl, firmament.
Al llarg de la meua vida moltes coses he contat, altres no he pogut escriure, perquè, les he oblidat, tinc tant per dins, que no sé, ni on eu tinc.
Les guarde en el mar, dels meus pensaments, així les podré treure, quan voldré, i podré llançant-les, quan vulga, als quatre vents, on el vell temps, mai puga anul·lar-les, ni convertir-les en cendra, ni les puguen mai tirar al mar, perquè sempre tindran vida, aquelles lletres, que escrites estan, en sentiments i amor,i sempre estarán 》

@.@.@.

《 Que bonic és viure acompanya dels meus somnis, i perdrem en la màgia del més de maig, sobretot quan fa calor.

Tinc pensaments guardats que dormen i naveguen tranquils, per dins del meu cos, on sols ells veuen passar les hores i els anys.

Jo seguiré somiant en alguna cosa fabulosa d’algun bonic conte, on sempre és primavera, i els sentiments són forts i purs com un sol radiant.

On l’important és somriure i poder viure la vida cada dia, abrasa d’ella, i poder tindre la satisfacció que s’amaga, entre ser feliç o estar trist.

Pareix que arribat la calor, i la nostàlgia quan venen les calors, es converteix en màgia, i canvia la cara en un somriure de marfil i encant.

Volaré cada nit del mes de maig, en eixe immens univers estrellat, on miraré horitzó cada dia pensant en eixa bonica unió, entre el mar i l’univers 》

@.@.@.