《 Si quan morim poguérem tornar a ser alguna cosa útil per al món, ¿que vos agradaria tornar ha de ser?, terra, sol, lluna, mar, pluja, núvols, muntanya, hivern, estiu, primavera ETC. Als meus pares sempre dient que els agradava molt la pluja, que els agradaria tornar un dia en gotes d’aigua. Dia ma mare. M’agradaria tornar en una trona d’estiu, on la gent espera a gust i en ganes de posar-se bais de la pluja i sentir com va abaixant i refrescat tot el cos. En eixes pluges d’estiu mamaré, li agradava eixir sense paraigües quan plovia, no li molestava, deia que la pluja, en estiu era cavallerosa en les dones, i les banyava menys.
La ploguda, en estiu, és la que a les jóvens guapes arriben a casa, seca i boniques.
Diuen que els que moren, ens converteixen en allò que més els agrada, per això pense que els meus pares tornen, en cada trona d’estiu, on l’aigua sempre és benvinguda. I m’agrada banyar-me pensant en ells》

@.@.@.

《 En vaig vestir, de silenci, en un temps insegur, d’ansies per viure. Em faig perdre en el temps mirant les ones de la mar, eixa mar infinita i eterna. La pluja m’omple de desitjos, quan estava bais d’aquella llum de lluna. Despertant la meua ànima com un estel, que estava adormit.
La lluna apuntava, cautelosa cap ha mi, com un desig, de sentir boniques paraules d’amor i fantasia. Despertant, la meua curiositat, a voltes amb murmuris que no entenia, queda’n amb ganes de saber més.

Vaig somiar amb una abraçada, que va paralitzar el temps en un sospir, reprimit. La nit es va fer dia, amb la llum de l’alba, el dia es va fer pluja, amb el frenesí dels meus sentiments, el temps es va paralitzar, i les ànsies, rondaven, per al mar dels sospirs.
Però els meus somnis es trencaren, i es va fer un immens silenci 》
@.@.@.

《 La línia de la vida només es fa plana quan deixem de viure. Si està plena d’alts i baixos pics pujades i baixades com una muntanya russa- significa que estem vius. Comencem, poc a poc, a elevar mos, experimentem les altures més extremes. Comencem a pujar pics i montanes amb pluja des de baix, estimem, i sapiem quan tenim pèrdues, i quan som feliços, i quan passem tristesa. Si hem arribat a l’Èxit, si fracassem. Totes aquestes coses són les que ens fan saber que tot AIXÒ és l’avida, i ens anuncia que estem plens d’ella》

@.@.@.

《 Quan naixem arribem en potència i força.
Tan bé venim amb bondat i confiança.
Naixem amb ideals i somnis.
Quan naixem arribem amb grandesa.
Arribem amb les ales d’esperança.
No naixem per arrossegar-nos per ningú, així que procurem no fer-ho en el temps que ens toca viure.
La vida és com és. No hem de donar més voltes a les coses.
En el trajecte del camí, a voltes no podem canviar el destí, lam d’afrontar tal com ens ha vingut. En moments tindrem alegria i altres tindrem tristesa. Tro pesarem mil voltes en les mateixes pedres, però podrem posar mos drets de nou.
Així és la vida. Hem de saber que no hem de donar-li més voltes》@.@.@.

《 Els, pardalets s’amaguen quant, veuen que van ha la mort.
Els homes s’amaguen per, plorar.
Però jo no vull amagar-me, no ho faré perquè la vida m’ha promés, moltes coses que mà de pagar abans de poder passar l’últim túnel.
Encara que a vegades veig alegria en les persones, quan veuen que arriba un final.
Tindre nits sense lluna, però el cor, seguirà bategant, il·lusionat, mirant els núvols que van pintant il·lusions i somnis, en algunes persones adormides, però que tenen un cor ardent de passió i sentiments.
És que al final del túnel sempre diuen que hi ha una llum i una porta, és la porta de l’esperança, saps que has de travessar-la, però mai m’atreviré perquè la llum t’encega I no en deixara passar》@.@.@.

《 Així, estic pense en tots els sentits, sense cadenes, sols aferrant-me a la meua llibertat.
Pintant les ales d’aquells poemes que potser mai arriben al seu destí. Però orgullosa, perquè m’atrevisc a escriure allò que mai se n’emportara el vent.
Estic, ha voltes sense memòria, altres despista, però sempre estic amb l’ànima plena de sentiments que connecten amb el que ni tan sols altres s’atreveixen a pensar, ni molt menys a compartir, vaig, com un riu que corre amb un sol sentit, que té i porta més vida quan s’uneix, en el mar, encara que no demostra tenir pressa, però sempre aplegara.
Sempre serà bonic poder (passar-ho bé) en aquest passeig de la vida, d’aquell viatge, del que arriben per quedar-nos algun temps, encara que més tard, hem de marxar.
Tot és perfecte, tot està controlat així, vindrà i així, marxarà.
Visc, amb il·lusió, em sent plena, sé que un dia el teló baixarà i la funció acabarà, aquest dia hauré de tancar la ment i el cor per sempre, però no hauré viscut mai per al meu interés》

@.@.@.

《 Ens ajuden a nàixer.
Ens guien quan creixem.
Patim a soles.
No ens fa falta a ningú per morir.
Però en la vida, jan moltes coses bones i també roïns, si no seria una vida trista i avorrida
Patim per amor, en sentir dolor.
Però no nia oblit quan l’amor és compartit.
L’amor a voltes pot ser cruel, però el castic ve quan no es pot viure sense ell.
Quan l’ànima ja és compatible en tu, tot és bonic, però si algú separar vol, preparat per un llac dol.
Si dos animes són bessones i algú les vol separar, el temps farà veure que elles són molt fortes, i ningú eu podrà executar.
A vegades estic en molta gent, i en tanque en els meus pensaments i silencis, pense com girar el rumb del meu vaixell, per poder busca un món més sincer.
Tornaré de nou al meu llit, i buscaré entre somnis, altres temps ja viscuts que foren millor que els d’Ara, i podré tornar a nàixer, una altra vegada》@. @. @.

《 Vols que t’estimen i ser feliç tota la vida.
Primer, tas d’enamorar de tu mateix. Estimat tu profundament. Tu eres l’amor que mai el defraudarà als teus pensaments. No cregues a qui et diga, que no pot viure sense tu. L’únic que no pot viure sense tu ets tu mateix. Respectat, valorat, estimat i quan ja et vulgues a tu mateix, més que a ningú i sigues feliç, veuràs com no necessites a ningú més per ser-ho. Aleshores veuràs que podràs enamorar-te de qui tu vulgues sense cap patiment.》
@.@.@.

¿Sabeu, o heu pensat alguna volta en allò que controla la nostra vida, i seguiran controlant mentre estem vius.?
Sabem que L’ànima controla els tics del cor. I el cor és el controlador de tot.
EL cos és el temple més complet i gran que tenim.
La passió, no la sabem controlar nosaltres, però sempre serà un bonic sentiment que tenim per algú i per i algunes coses.
El temps va unint les passions i els sentiments. Però per poder i saber estimar, es necessita tindre units, el cos, L’ànima, i el cor, i tot ells junt formen una gran manifestació de sentiments, que acaben sempre en un gran i bonic amor per la vida》@.@.@.

《 Quan la poesia no fluix en alegria, és perquè l’ànima està apaganse, i per tornar a encendre-la només falta, tindré passió per escriure, i aquesta passió l’encén la lluna, amb els seus raigs òde llum, il·luminant aquella ànima que està trista, acaricien-la en eixos fils invisibles de foc d’orats, que uneixen el cor, amb l’ànima, l’amor i la passió, que naixen en poder començar a escriure
Així naix la poesia, quan poses amor en ella, ix de l’ànima i el cor, quan estan enllaçats i units en els fils d’orats de la inspiració 》

@.@. @.