《 L’amor és com l’aigua, quan flueix del cor i L’ànima, és com un riu que avança, i no pot parar.
Ni construint una presa, que el detinga, mai es limitara.
Ell buscarà evadir-se, desbordar-se, i sempre UA aconseguira.
L’amor és com l’aigua, perquè el refresca, i banya. L’ànima.
Com un torrent t’arriba. I t’inunda asta el cor omplint d’emoció.
Refrescant l’esperança i la set d’amor.
Arriba a la teua platja obrint una hola de passió.
L’amor és com l’aigua, olorosa, fresca, i cristal·lina.
És com una pluja de vida, que no es pot parar, ni amagar.
És com un mar d’emocions, que et renta i cura ferida, omplint-les, d’il·lusions.
És la puresa que net eixa l’ànima i el cor.
Ta arrossega amb energia, i et treu cap a fora, tot el bo que tens en la teua VIDA 》
《 Les hores passen lentes quan ets jove, i molt ràpides quan ja passes dels cinquanta.
Però cada dia seguirá eixint el sol.
Els pensaments, jan, dies que estan alts, com el sol i la lluna
Són les coses que ens dona força cada día i que arriben fins a l’ànima
No m’agrada el vent, però si la calma que deixa quan desapareix.
També m’agraden els dies de pluja.
Que m’omplin de tranquil·litat, i temps.
M’agraden les coses senzilles.
D’espartar-me a l’alba i veure un bonic día,
Alçar-me en força en el cor content,
Creuar eixos camins que ens porta el dia.
A qui anomenem vida,
Amor passió i poesia
que ens acompanyen pel camí de la vida.》@.@.@.
《Estem passant tots per un temps difícils i molt trist, és un moment de la meua vida, que tot mà afecta, estic sensible, però tinc l’esperança que tot passarà.
M’agrada estimar i saber que m’estimen.
Escriure ha sigut el meu antídot, contra el temps.
M’agrada sentir-me viva, i també cuidar les coses que m’omplen, com la meua família, els meus amics i la il·lusió d’estar en ells.
En aquells dies tan tristos, de guerra, mal temps, vaga de transportistes, que estem passant tots. Quan la pandèmia pareix que està passant. Em resulta molt difícil obrir el meu cor, i poder escriure coses alegres.
Pareixia, que les coses tornaven a ser com abans. Però sa frenant tot altra volta, quan començava a pensar en coses més alegres i boniques.
M’agradaria poder gaudir del mar, les estrelles, una bonica flor, són la raó, que m’acosten a escriure, per qui vulguen llegir-me.Voldria saber fer màgia, per poder arreglar les coses que estan passant pel món, i poder tornar a viure en tranquil·litat.
Moltes gràcies per llegir-me. Gràcies pels vostres comentaris, i sobretot, gràcies per estar en aquests moments difícils que estem passant, i tant vos necessite. Ànims, i esperança, per a tots.》
《 Els versos són les ones dels pensaments, que venen i van pels camins de les lletres, quan les paraules, són lliures.
Són com la llum, que il·lumina els sentits, de tot el que hem viscut en aquests passejos que ens brinda la vida.
Són, aquelles vivències, que ens porta el destí, de bons o mals moments, d’emocions, esperances, i somnis, que no paren de donant voltes, com una pilota.
Com la vida, són com històries que es creuen, unes voltes més bé que altres, segons tens els ànims. Són com les ones del mar, que ens porta la vida, però quan l’arena es mou és com la nit i el dia, que quan han passat, ja no pots tornar arrere, ni ser el que han sigut. Per això, quan tinc alguns pensaments els, escric, perquè així mai podré oblidar, aquelles vivències, que he passat, per eixos camins que san creuat en la meua vida 》@.@.@.
《 Les hores passen lentes quan ets jove, i molt ràpides quan ja passes dels cinquanta.
Però cada dia seguira eixint el sol.
Els ànims, jan, dies que estan alts, com el sol i la lluna
Són les coses que ens dona força cada dia i que arriben fins a l’ànima.
No m’agrada el vent.
Però si la calma que deixa quan desapareix.
També m’agraden els dies de pluja.
Que m’omplin de tranquil·litat, i temps.
M’agraden les coses senzilles.
D’esperta a l’alba i veure un bonic dia,
Alçar-me en força en el cor content,
Creuar eixos camins que ens porta el día.
A qui anomenem vida,
Amor passió i poesia, totes eixes coses, que ens acompanyen pel camí de la vida 》@.@.@.
《 La font del meu poble Simat, és única especial, no nia altra igual.
Passe alguna volta mirant aquelles pedres del riu, que estan llises i lluents per al pas del temps, l’aigua, i el vent, on jo revisc moments d’enyorances, records feliços de la meua infantesa i joventut.
Quan mire la basa de la font en aquella aigua blava i tranquil·la, on diversos peixos gaudeixen en ella, ballen, i s’inquieten, i la meua ment torna enrere en els tems, en aquells anys de joventut, bais un sol suau que em recorden aquelles xarrades, assentats en les pedres del riu, els diumenges al matí, pedres grans menudes i fines, pedra nua, pedra infinita.
En la basa de la font, els peixos ballen d’alegria, i jo mirant com passa l’aigua i la vida, ells coquetegen amb la lluna, i quan algun núvol la tapa, en veure foscor s’amague pels racons.
Avoltes, escolte veus de quiques que jugaren abans, mire com l’aigua va ràpida cap hi ha vall i jo allí pensant en el ràpid que també passen els anys.
Els meus records viuen en la font i el riu “vaca”, del meu poble Simat, recordant aquelles nits en amigues i amics aquells alegres dies, que passarem tan divertits》
《 Què passa quan creus que tot és negatiu en la teua vida, que ni prosperes tu, ni deixes prosperar els del teu costat. No hi ha dret, no és just, tu pots afonar el teu vaixell, però no vulgues arrossegar també el dels altres.
La solució seria, viure i deixar viure.
És l’única manera.
Malauradament no es compren les vides. Sols en tenim una i és l’única.
Has d’arreglar la teua i procurar no destruir mai la dels de més.
No podem construir res amb els trossos dels altres.
És treball teu, has de ser fort i no has de parar-te mirant la palla a l’ull d’un altre, sinó que cada dia hem d’intentar ser la millor versió de nosaltres mateixos》
《 Estimar i voler són dues coses iguals, però diferents, sempre serà més difícils, el voler en la distància, perquè d’aquesta forma solen fer-ho amb l’ànima, i només viuen amb la il·lusió de l’esperança.
És més bonic mirar, sé, i dir les coses a la cara.
Encara que siga en forma de vers.
Com si tu m’adores jo t’adore.
Si tu en vols, sempre t’estimaré també.
Estimar és com tindre un tresor.
Com una lluminosa i bonica matina.
És com una pluja que esperes, d’aigua clara.
Com un bonic mirall transparent.
Una espera, i divina promesa.
Un perfum que mai acaba.
Aire fresc en un intens desert.
Aquella Suau brisa en una platja.
Un somriure radiant de joventut.
Com una gran abraçada de consol.
Un suport gran quan el fa falta.
Quan tens totes aquestes coses sabràs que aquell amor és veritable》
《 Es forma un poema, quan les emocions troben els pensaments, els pensaments troben les paraules, les paraules es transformen en lletres que, en ajuntar-se, FAN POESIA.
Algun dia en quedaré adormida a soles per sempre, quan em passe, voldria que la terra seguirà abrigant les meues nits.
Què el sol calfara les meues cendres quan fera fred.
Que els rajos de la lluna ma enllumenaren les nits de foscor i boira.
Que l’aire s’emportarà, en forçà la meua cendra i l’escampara al voltant del meu poble.
Que les estreles, mene gronsaren asta el final del temps, i poder quedar-me descansant, per sempre al meu pobre. SIMAT.
Al m’ix de to ta la VALLDIGNA.》@.@.@.
