Que de vegades en quede adormida en els meus somnis veig tots els sentiments en mi, fins quan dormen. Només, puc despertar-los sense demanar perdó, perquè tot són coses que en dicta el cor.
Soc com soc, i sé que estic aprenent, de viure com vull. Perquè les coses del cor no tenen sentit. Ja que elles soles es guien segons les seues emocions i els batecs del seu cor. Amb amors recordats que no fan ni soroll, són com cançons d’amor, que desperten tots els sentits, i que sempre anem guardant dins del cor.》
《Tancant els ulls no canvien les coses. No desapareix res, per no voler veure el que està passant. Les coses de fet seran encara pixo la pròxima vega que tornes a obrir els ulls. Només la gent quan és covard, tanca els ulls i es tapa els oïts, això no farà que el temps es pare, ni que el problema baixa a desaparéixer.
La vida només acaba quan es moren els somnis.
Quan es perden totes les il·lusions i esperances.
Quan el cor deixa de vibrar.
Quan la pell deixa d’eriçar-se.
Quant la tristor, t’envaeix cada dia.
Quan les nostres cames busquen que tut.
Quan res t’interessa ni el diverteix.
Siquem positius, i no deixem que res d’això, entre mai, en les nostres vides》
《Tinc un rellotge màgic que no mesura el temps, només mesura els meus sentiments aquests sentiments que tinc quan m’alça del llit i acaben en tornar a dormir.Passen mesos i anys amb moltes vivències, i sol conten els meus sentiments i desenganys, van passant-n els anys amb totes les estacions i així passen els meus somnis, quan arriba la nit em porta sentiments i converses del temps.Perquè tinc un rellotge màgic que no mesura el temps, només els sentiments, que són forts i grans, amb totes les meues inquietuds i les meues il·lusions, també ja dolor i rialles amb tristesa i desenganys.Ja que el meu rellotge màgic, només sap mesurar els sentiments, que estan dins de mi, molt dins de mi, hi ha dins, del meu COR.》
《Admira lluna, eres un poc especial per mi, escric aquest poema amb tot el cor i està dedicat només per tu.
Lluna viva, quan a les nits et mire i passe per bais teu, recorda el meu nom, no em tingues mai en l’oblit, quan abans d’eixir a les nits el pintes en rajos de colors, i encens el teu somriure, comences a fer llum en el meu balcó ple de flors. No tol vides del meu nom, tampoc de les meues il·lusions que ara estan dormint, però quan desperten i estiguen esperant com sempre, quan ens regales la teua esplendor a les nits de fred, i procures abrigar els meus sentiments, només tu saps com, perquè sols tu saps mirar amb els teus grans ulls encesos de llum. Lluna viva, lluna, ferida, de passions, i desitjos, que passeges la nit. Recorda el meu nom, quan el meu plor li guanye al meu riure, consoleu-me des de dalt, i a la nit quan traus els teus raigs de foc, gravaré per sempre, el meu nom en ells》
《Apleguem a aquesta vida, i al moment ja estem quasi a punt, de desar-la per sempre, Sabem que hem d’anar món, però no tenim gens de pressa.
Passem sempre pel mateix cantó de la vida on vivim, i he pogut comprendre que ningú pot escapar del fatalisme que li espera al nostre propi ser.
A voltes somie que estic caminant per damunt de la meua pròpia tomba, i veig com creixen les roses que estan esperant-me.
I pense, la mort no és el més horrible dels mals, perquè en res ens implica, quan estem vius, perquè ella, no està en nosaltres, i quan ve a buscar mos, nosaltres ja no podem saber Res.》
《 Aquests pètals de Rosa, quan estan plenes de russa, és quan elles ploren, pels jardins, amb el seu, dolor, pena i sospirs.
D’aquestes roses ja desfullades, no queda quasi res, només queden per la terra alguns pètals secs, d’aquelles fulles, que san queda per al tem.
Estan pel mig del jardí, que les ha vistes créixer, però no tenen ningú poder per poder quedar en elles, i seran les últimes flors, que gaudirem, aquest temps.
EL fred arribat, i entra el trist hivern, ploren les plantes i rosers desconsolats. És tan preparades per a dormir, asta la pròxima témpora 》 @.@ @.
《 L’amistat que jo busque no és com la veu el món, l’amistat verdadera, no busca el profit de ningú, no és per cap de l’interés als diners, sinó de l’interés i el fet de trobar mos bé, en aquesta complica vida.
L’amistat te que ser sincera i transparent, ja alguna gent que no arriba de dir, mai la veritat.
Allò que jo busque és simple, és una amistat sincera perquè fora d’això, no és amistat i pot ser un patir quan no es poden entendre per tot el que no es diu.
Està amistat que jo done no fa diferències entre persones perquè estime el de dins, i no el que es veu a simple vista, i algunes persones són rebutjades sense saber els motius del perquè dels seus desaires.
L’amistat que jo busque sempre es troba en la sinceritat i la veritat, perquè no la busca el cos, sinó els sentits 》@.@.@.
《Amb el temps he anat canviant. Acceptant i aprenent del món. Ja no discutisc per qualsevol cosa. Només escolte els consells i opinions de la gent que en veritat mes Timeu. Si algú se’n vol anar de la meua vida no la pare. Si em fallen només m’allunye de la persona. He aprés que allò que em molesta procure, evita ro. El que se’n va del teu costat, és perquè no feia falta. La ignorància sol parlar. La intel·ligència calla quasi sempre. Sense dubte la vida aquesta ens ensenya a viure, i estic aprenent a ser feliç.》
《 Les coses del cor, no tenen edat, ni amo, són com batalles de foc, que porta totes les essències i els sentiments que anem guardant, nosaltres els valencians.
Els Simaters, som gent, que ens agrada guardar coses per poder-les recordar, som emotius, som persones que es tem molt orgullosos, de viure en aquest grandiós vall, en el seu clima, de sol, que guardem cada escó de nosaltres en el cor, els que vivim en aquesta acollidora terra, que podem gaudim del seu clima, i d’eixa olor de la flor que desprenen els tarongers, que és la fruita de la nostra volguda terra, que en el seu clima, ens convida al passeig de cada dia. És terra de llum, flors i color, com diu la nostra cançó. També, en la Valldigna tenim mar, arena i espuma blanca. Com eixa lluna plena, que a les nits il·lumina, el nostre toro, els nostres jardins, també cases, i camins. Així és i serà sempre aquest bonic Vall, que tot el que passa a visitar-nos, es queda, o torna una altra vega. Terra, nostra i dels nostres, fills sempre seràs aquesta càlida i bonica terra. LA VALLDIGNA 》@.@.@.
《 M’agrada la gent que està una mica boxa.
La gent que està boxa per viure,
Boxa per poder expressar-se.
Boxa per fugir dels abismes, però amb ganes de saber fer de tot.
És aquesta gent que no s’avorreix mai, ni necessita inventar coses de ningú.
Aquesta gent que sap fer calor i encendres com aquests fabulosos coets de colors,
Sap com explotar sense fer mal a ningú, però igual com els coets, tenen llum i amb els seus focs de colors saben com formar figures, entre núvols i estrelles.》
