《 M’agrada escoltar el silensi, perque el silenci, quan vol parla, riu, plora, i canta. Perque el silenci mai calla. A voltes farà més soroll, altres voltes serà silenciós, però sempre el dirà alguna cosa, encara que estiga trist.
Perquè el silenci sempre parla encara que estiga callat.
El veus de totes les formes, encara que no siga humà. Unes voltes el parla clar, i altres una mica enredra’t,també parlara baixet. ¿quan està somiant a voltes desperta enfadat ?
Però també crida, i es un mal educat, perquè el silenci sempre parla, encara, que estiga callat 》
《Sembla que està nit dormir no podré. Serà pel café que aqueste día m’ha pres? Estava molt negre i carregat, està clar, que la nit m’està fotent.
En el llit estic nerviosa, em menege com un gos, tant, que d’una part a latra del llit baix, i els llençols enrotllats apareixen per l’altre costat.
És que això és massa, tinc els ulls tan oberts, que un ull li diu a altre, qui ens podria ajudar per a poder-los tancar.
No sé si riure o plorar, ni a quin sant he de resar. Que enveja tinc d’aquella amiga, que una volta en dia, que asta de peu s’adormia!!!
Estic desespera, quan ho pense una altra volta, torne a pegar la volta, això ja és massa, demá prendre descafeïnat.
Aure d’alçar-me, ja no puc més, per culpa del café, la nit completa perdre.
Maleït café per una sola volta que mel bec, tota la nit sencera eu ploraré 》@.@.@.
《 El mar del temps, van desfullant la vida i els sentiments.
L’arena, i el vent sempre estan en llibertat, ells corren en silenci, pels camins de la mar.
Els peus per l’arena, descalços caminen amb llibertat, i les ones de la mar no paren de colpejat, i jo puc recordar les coses que estic passant.
El sol cada dia en regala la seua calor, quan acaricia el meu cos, i la lluna tardana
en deixa la seua llum a les nits, si ma companya.
Aquell bes en els llavis que sembla foc, et recorde en el silenci de la nit quan camine, per als camins de l’oblit.
Les ones van banyant els cossos, que desprenen joventut, però no són etern, són amors del vent, que passen i per l’aire es desfan.
El mar i la brisa desfullen els sentiments, el sol, l’arena, La pluja i el vent, són amors de l’aire, que van perfumant el firmament.
Sempre jaurà un mar, en cossos de foc, units en molts sentiments, però hi haurà, amors que seran sempre, amors del vent》
《 A penes bufa un poc el vent, una estrela fugaç creua ràpida el firmament, jo la mire observant el ràpid que va, és com el temps, que passa tan de pressa i desapareix. Com també a desaparegut, l’estrella sobre el sostre d’aquest cel tan imponent. La nit segueix en calma i ens convida a passejar, bais d’aquest cel estrellat, sembla que el fred sa amaga, per deixar sortir una càlida primavera.
Vaig fent passos, contemplant les estrelles, i veient els tarongers que amb el seu perfum, van d’esperat els sentits i deixant, amb aquesta suau brisa que el meu cos va perfumant.
M’agraden els passejos pels camps, i m’agrada pensar que s’acosta lentament aquesta primavera que tots estem esperant.
Però quan torne a casa, ja la terrassa aquesta nit torne a mirar el cel, em veig tan insignificant i poca cosa, quan mire tota aquella immensitat, que ens brinda el nostre bell, univers 》
《 Els Camins de la vida són com les ones del mar, elles venen i van per l’arena, per poder-la abraçar. Abraçades de passió a la vora de la mar, és allo que passa com una cosa fugaç, però quan arriba ja no es pot parar.
Estem sempre buscant la llibertat que ens han ensenyat ,voldriem abraçar la llum de l’eternitat
El camí de la vida és com sembrar, amor, estimar, i regar, Per a després amb les llums de l’alba poder gaudir i estimar.
Els camps estan enllumenats pel sol, i l’aigua que és igual per tots, quan arriba l’alba, i arriben les collites, hagueren de ser, per ha tots 》@.@.@.
《 Quan les llums de la nit es van apagan, poc a poc, tot s’adorm, amb aquestes ombres que ens porta la nit, cobrint amb la seua cortina la llum, d’aquell vell dia que acaba.
Aleshores, es prenen en el nostre interior, les boniques i màgiques llums de la imaginació, i llavors, comencen els nostres somnis amb la fantasia de la nostra ment, que encara està desperta. Arriba asta mi, aquella resplendor de la blanca deessa del l’amor. La grandiosa deessa blava de foc, movent les onades d’aquells mars, que mai descansen ni dormen, d’aquells mars on la terra l’ompli de plantes flors, somnis he inspiració.
Embruixat el pensament dels que s’atreveixen a escriure en aquestes màgiques nits, de somnis infinits.
Quan a les nits les llums s’apaguen lentament i gradualment, tot s’adorm, menys la reina del cel, que amb la seua resplendor il·lumina els somnis del poeta somiador》
《 Quan plora un poeta, la tristor és intensa. Els llavis no paren de tremolar.Les llàgrimes roden asta eixugar els ulls.Tot el seu rostre queda emprenyat . Només el poden acompanyar, els versos i la poesia, l’acompanyen, en aquelles nits tristes que la vída ens proporciona a voltes. Quan les lletres callen. La ploma en silenci plora. Els fulls de paper cauen, o van volant per la terra mulla. No hi ha consol, quan només hi ha dolor i tristesa, i quan tot sé enyora sense s’esperar res de ningú. No hi ha rimes que calmen aquest dolor. Ni poesia que puga remuntar el vol. Tan sols està. El plor d’un trist poeta que s’està afonant de tristesa, en aquesta nit de dolor 》
《 Vullte tu mateix sense esperar res de ningú. Qui no et vol escoltar
No t’escolta encara que crides.
Qui et vol entendre t’entén fins i tot sense parlar.
On menys busques, de vegades és on més trobes. Sóc de les persones que li costa deixar anar, però quan solte ja no hi ha marxa enrere després.
Hem de saber brillar asta amb l’ànima trista.
El temps sempre et mostrarà el que signifiques per a la gent, que t’estima.
El millor de ser sincer i dir les coses a la cara, és que disminueixen els somriures fingits.
No importa els favors que faces, a la final et jutjaran pels favors que no vas fer.
Tingues present que el cos necessita descans, la ment necessita pau, I el cor en alegria.
Procura fer, sempre el que t’agradaria rebre.
Potser no tens la vida que vas somiar, però potser tens la vida que altres fa temps estan somiant.》@.@.@.
