《 Una freda i nova nit, arriba poc a poc, serà aquesta nit la que ve plena de sorpreses, i misteris amagant, la seua intensió, és que vol, entrar dins de la nostra vida. Fent mos sentir unes noves il·lusions.

Entre l’amor i el plaer, el trellat, o estar bog, o el voler, i no poder.
Qui poguera ser aquesta lluna clara i plena, que ve d’il·luminar aquesta màgica nit, o potser sols és una il·lusió que amenaça a voltes la nostra vida. Entre l’amor i el plaer, el trellat, o estar bog, o el voler, i no poder.
Que voldrà dir-me aquesta bonica lluna, en tota aquella esplendor. Tal volta està dient adeu aquesta gelada nit. Perquè prompte arriba un nou i jove dia, ple, de noves il·lusions, alegrant la nostra vida》@.@. @.

《En aquests dies trists de pandèmia i foscor, van plorant els núvols que passen plens de tristesa i llàgrimes de dolor en aquests aires gelats, que la vida ens envia.

Són tan grans els plors, que asta les plantes creixen, en rebre aquelles llàgrimes, en mix de jardins eixuts i desert.

Banyats per les estrelles que també estan plorant, per aquests tems que estem passant. Que el seu brilló no sa pague i puga’m estar alguna volta tranquils com abans.

Que se salve aquest bonic planeta, i que ens dure molt de tems, amb els seus rajos lluents, on totes les flors puguen continuar creixent.
Regalant mos els perfums i aquells bonics colors que fan aquest jardí, què ens regala L’univers》@.@.@.

《 “Ja està”. Dues paraules, sis lletres i, des d’aquell moment, va quedar gravada a la meua memòria.

Fou la matinada dun 20 de juliol. Els carrers estaven ja començant a circulant de gent per anar al treball. Tot i els anys que han passat, si tanque els ulls, puc recordar cada minut d’aquell fatídic dia en què no ens vam poder acomiadar i en què vaig descobrir, que t’havia perdut per sempre. Jo, que imaginava que ma mare no podia estar patint eixa malaltia i que els metges estaven molt equivocats amb eixe pronòstic.

Des d’aquell dia no puc deixar de pensar tot el que m’haguera agradat donarte, l’abraçada que no et vaig donar pensant que series eterna i tot el que ens vam deixar de dir l’una de l’altra. Tenia por, perquè, encara que sols tenia disset anys, sabia que res anava bé i. Hui no sé si vaig ser covard o vaig intentar refugiar el meu cor d’aquell desastre i, així, protegir-lo de tot el que venia.

Mon pare feia temps que estava malament. i tres mesos després que va faltar la meua mare ens vas deixar tanbé. Bonic meu…
Tot i que és tard, vos demane perdó per tot el que es va quedar pel camí i cride ben fort que com forme baix fent anys, vos trobe a faltar més del que vos podeu imaginar. Trobe a faltar, quan òbriga la porta i preguntàveu com àvia estat el dia, en la fàbrica d’ELENA BURGUERA, baix quedar assoles per què el meu germà Lluís ja estava casat. Baix tindre encara la sort que vivia la meua àvia Carmen, i se’n vingué a viure en mi. Trobe a faltar aquella vida adolescent sense complicacions, en què era una xiqueta plena d’il·lusions i amb molts somnis per complir. Ára, quan san complit alguns, d’aquells somnis, sent tristesa i alegria. Tristesa per no poder celebrar-los en vosaltres i alegria perquè sé que estaríeu molt orgullosos dels vostres fills.
Com cada vegada, que mire al cel i pense que sou aquelles estrelles que més brillen, eixes que donen la llum en els moments més foscos.

Tants anys sense vosaltres, és per ami, una eternitat 》

@.@.@.

《 He aparcat tots els meus records, en la Valldigna, el vall de la meua terra. On el Sol i la Lluna l’allunyen de les tenebres i dels mals de la Terra. Són tots aquells records que estan fets de passió de plors, dolors i tristeses, també estan plens d’esperança, alegries amors, i promeses. Tinc ancorats els meus records, en el mar de la meua Valldigna, la vall de la meua terra. La Lluna el Sol i els seus raigs d’estrelles adornen i ajuden a brillar eixe bonic mar M’editarà en les seues ones que venen i van.

Quan la pluja arriba i les fulles de la tardor s’acosten i cobreixen les voreres de la mar. Els dies es van allargant, fins que arriba la primavera, per vestir i omplir tot de flors com una catifa. I quan aplega la calor. És quan s’ompli la mar de gent i tot el món viu. Per això baix ancorar, tots els meus records, en el mar de la meua Valldigna la vall, del meu cor》@.@.@.

《Els núvols van dibuixant figures, que per l’aire van ballant, són fràgils com el cristal, que després es desfàn, són com estrelles que cauen, són partícules flotant.

El cel i els camps s’il·luminen, mirant amb gust aquell ball, com un pintor invisible van pintant colors salvatges, sobre eixe immens llenç que es diu cel, donant vida i llum per tot aquest univers.

Quan arriba l’alba i el sol ens desperta il·lumina’t él nostre día, comença a pintat de llum la terra, l’aire, el mar i tanbe la nostra vida.》@.@.@.

《 Perquè vens en aquells moments trucant a la meua porta!!! Quan ja tenia sembrat els somnis de la meua vida. i la meua expectativa.
Quan, va començar l’alba Senç trucant de sobte, començava el matí, Em va cridar suaument, però en passió i força, Just quan jo estava eixint en el balcó Mirant aquests bonics camps de tarongers i espigó,
Tocava a la meua porta l’amor. Venia sense, esperar-ho ni tan sols ho vaig buscar. Va arribar de sobte, jo estava assumada al balcó. Quan va tornar a tocar suaument, amb passió i subtilesa, jo seguia sense entendre, i no podia comprendre, que sortida en el balcó, em toca, a la porta l’amor.
Em tragué de la tristesa i d’aquelles llavors, van sortir espigues verdes i esveltes.
Des que va tocar la mor a la meua porta, i entra en la meua vída.
La va traure. D’aquella foscor que dins de mi , jo sentia 》

@.@.@.

《La nit de cap d’any no serà una nit qualsevol, faltarán moltes persones aquesta nit, donaria el que fos per poder abrasar-les…
Són aquelles que recordem, i que ens van deixar, senyal, son aquells que sempre estimarem i mai oblidarem.
No, no, serà una nit de Cap d’Any qualsevol, farà falta molta gent, en els seus somriures les seues mirades. I també en les seues paraules…
La nit de Cap d’Any serà de records, d’aquelles persones que van estar a prop i que avui sol estan en la nostra ment…
Només queden els records d’amics, germans, familiars, que per aquesta malaida pandèmia, han passat a una altra existència ….
Está nit, no plorarem doncs els portem al nostre cor, amb els seus records, será molt diferent en tot.
Mai direm adéu, sinó asta sempre, però aquesta nit serà per recordar a tots ells…
Malgrat tot el dolent que hem tingut aquest any, 2020 la vida segueix endavant, i aquells que estem encara. Desitgem un bon any 2021. En molta salut, esperança, amor, i prosperitat, per a tots》

@.@.@.

《 El nostre pensament no para ni un segon, sempre té coses en el cap. Des de que naixem, ja està activat ,encara que en eixe temps no el persibim. Però ja està allí en nosaltres, començant a dirigir la nostra vida. Quan al llit vach ha dormir. Ell em recorda i em repassa el que he fet eixe dia, I quan vol, per el matí ve ha d’espartar-me, i ha donar ànims per començar un nou dia. Amic meu, eres, per a mi, com aquest viatger incansable, que es diu “pensament” em segueixes per tot arreu, i no aconseguisc veure’t, és difícil conéixer-te, però jo, vaig aprendre, com podria estimar-te, per sempre.
Tot i que vius sempre en mi, et veig com allunyat, amb els ulls de l’ànima, sense paraules, en silenci sense fer, cap soroll.
Sense voler destrossar-te per dins, amic viatger, eres i sempre seràs el meu “pensaments” 》@.@.@.

《 Quan el passat el crida, no contestes, per què ja no té res per a contar-te.
Els ulls mai diuen mentides, si eres feliç brillen, si estàs trist, sa paguen, si estàs enfadat, s’obriran més del que és normal, perquè els ulls sempre seran l’espill de l’ànima.
Que bonic és quan desixen una mica, a qui estimes en silenci una cosa bona, i veus com la vida, a poc a poc, li l’envia però cridant i amb alegria.
Sabem que els grans cors, es conformen en xicotetes coses i xicotets detalls.
No demanes mai permís per a poder volar, perquè les ales són nostres, i el cel és de tots.
Estigues sempre enamorat de la teua vida, perquè ella no ta abandona mai fins que tu no l’abandones abans》

@.@.@.

《 Aquest any nou 2021, m’agradaria poder continuar jugant a ser poeta.
Estar bé. Perquè m’agrada, i estime molt la meua vida, m’agrada saber que existisc, perquè si no estagera, el fred i la Soledat cremarien la meua existència.
Sobretot vull demanar un bon any 2021 per tots.
Ens està fent molta falta, abandonar aquest fatídic 202O.
Desitge, que en les nostres cases mai falte l’essencial per poder viure. Sobretot molta salut, i esperança. També alegria i fe per a motivarmos.
Tindre temps, per somiar. Que no acabe mai L’amor dels que estimem, i sentir mos tots feliços. Vos desitge a tots un feliç i pròsper any nou. Que el millor que rebérem el 2020 siga el pitjor que ens porte, aquest jove 2021… Sobretot molta salut per a tots.》@.@.@.