《 Tot temps passat va ser anterior.
Si algú vol celeste que barrege blau i blanc. Hi ha dues paraules que t’obriran moltes portes, tira i espenta. Si la muntanya ve cap a tu, corre, és un ensorrament. El que creu estar malalt, mai es veu bé. La peresa és la mare de tots els vicis, i com a mare cal respectar-la. L’important són els diners, la salut va i ve. Albó és poder deixar alguna volta la feina per demà. El trist no és anar al cementiri, sinó estar allí. L’amor etern dura aproximadament tres mesos. Si un ocellet et parla, has d’estar boig, ja que els ocells no parlen. Els honestos són inadaptats socials.Peix que lluita contra el corrent mor electrocutat.
《 Què lamentes cor, estàs esperant sentir els crits del silenci?
Els moments passen, els anhels se’n van, i es queden sotmesos al cant del desconsol i l’esperança. Les idees de vida, van perdent-se per la pesarosa càrrega del que no entén, l’amor sense desamor. Serà que ha de ser així, passar pel desaire i el desconsol abans d’arribar a la glòria i els èxtasis, i com poder fer feliç als altres. La nostra existència sol moure’s entre el voler i no poder, o el no vull encara que puc. Prou de laments barats, la vida és nostra, com també són nosaltres les decisions que prenem. I també les conseqüències
Què lamentes cor, la resposta és res, perquè tot està aconseguit, tens tot el que tens, només has d’apreciar a sentir-ho. I saber tot allò que puga ferte feliç.
En aquesta meravellosa de vegades complicada VIDA》@.@.@.
《 La pluja i el vent, deslliguen els nucs de l’ànima i dels sentiments.
Les fulles mortes cauen en el sou, quan està començant hivern i les rames xiulen al vent.
Despullades sense res, com un arbre que plora, i canta cançons de pena i dolor.
Un sol tènue brilla barallant sé en l’aire, i una espessa boira no el deixa ni poder començar a alsarse.
En el balcó dels arbres, l’estan esperant arrupits de fred,i el sol, per aquells boscos i valls tan immens.
Muntanyes i rius plens de paciència, esperen adormits que els done calor eixos bonics rayos de sol.
Quan les plantes nues, veuen aplegar l’alba, estan cobertes d’escarxat i el fred, les xalà, elles miren el sol, que ja està tardant massa, perquè la seua esplendor quant arriba les donará calentor》
《 Si em dius que jo soc lliure, i em cantes, que estic absent. Soc una flor de muntanya que poca gent la compren.
Regades per als blancs núvols que en silenci sempre arriben, obrint els pètals les flors, quan cau la pluja en elles.
Recitar en els camps, amb el temps veig sortir eixa lluita dels meus somnis, i també de tots els meus sentiments.
Si em dius que soc lliure i em cantes que estic absent.
Soc com flor de muntanya com una espiga en el desert, soc també eixa poesia que neix en la llibertat, expressant els sentiments d’un poeta il·lusionat. Escrivint als quatre vents i en tota la llibertat 》
《 Espuma blanca, de la mar, que quan nàixer
ja comences a voler ballar, per aquells aires que et mouen, quan el veuen aplegar.
Ui contemplant el mar i la seua immensitat m’he tornat a emocionar,
també mirava la pluja aquest matí, en la mar,
veient aplegar el ven, que alçava les
ones, fent eixa espuma ballar.
Aquesta espuma blanca que naix de la seua mare, la mar
la contemple enamora, i quan l’espuma vull tocar,
ella començà a ballar.
Mirant com el vent, la sacseja com ell vol, com li alça, la faldilla, eixa ona de la mar, que així la farà ballar.
Sempre és bonica la mar, però no perquès mai el respecte. És com un foc, quan es brau. i aquestes flames espantem.
Però quant, aquest mar és tranquil, ens podem mirar amb ell, com en un bonic espill 》@.@.@ .
《 De vegades, el fet de poder despertar, no és prou, quan la vida no se sent, fins, dins del cor.
Tindre un llit, i poder dormir cada dia, no és suficient, ja que tindre bonics somnis, i també ser complaents.
De vegades voler volar, no és suficient, sí el que ens falta se’l i el palpite de la vida, i no hem després ni acabat d’entendre la mort.
No n’hi ha prou en sentir l’amor, i això ens està fent patir, i no podem ni volem acabar.¿ Com eu podem arreglar ?
Per poder viure tranquils en aquesta vida, caldria només i seria suficient, que sabérem com poder esquivar la mort, i alguna gent.
Si recordem aquests llisons, que la vida ens hi ha ensenyat, recordaríem que els que morim som les persones, i que la vida sempre, sempre, estarà viva, i present.》@.@.@ .
《 Les dones som “Quasi” perfectes. Podem estar vestides sense cap roba, només amb uns guants negres, i un ram de roses, i estar afavorides. Podem utilitzar tota classe de colors sense cap mena de complex. Podem utilitzar, qualsevol color, verd, rosa, blau, groc. Barrejar tots i estar guapes. Podem utilitzar vestit, brusa, faldilla, Bikini, llaços, flors. Sense cap de complex, i estar elegants. Al mateix temps podem estar criant els fills i portar una casa sense cap problema. Si anem en un Vaixell i aquest s’està enfonsant. Els fills i nosaltres tenim prioritat en salvar-nos i ser alliberats els primers, Sabem fer tot el que ens proposem. Però amb tacons alts si cal. I com diu la gallina gran!¡¡ L’home serà molt gall, però les que ponen els ous sempre serem nosaltres, les GALLINES 》
《 Quan estic trista, ve la soledat abrasar-me, per a poder omplir eixe buit que tinc, quan ja no puc, ni aguantar-me.
També Jan dies que estic despista i perduda, tan sols busque l’afecte d’una amiga, que em parle, i sàpiga consolar-me.
Eixos dies que la soledat, acompanya el meu camí, és com estar en un lloc, buit i trist a lora, aquesta soledat i la nit, no em deixa ni arribar al llit.
Dibuixe la tristesa, en mi mateixa, caminant per aquest intens mar, on la vida que he passat, ja fa un tems, que mà oblidant.
Tinc somiats, que són bonisc, estic rient, i la lluna al meu costat, vol pentinar-me els cabells, però el que està fent és recordame, el tems.
A la nit, a voltes em desperte, espanta, quan he tingut un mal somni, i en eixa foscor, quan escolte el meu cor, és tan real, que tinc molta por.》@.@.@.
《Que aquest, nou any 2021. Ens puga reparar tot el mal que ans ha fet 2020.Mai hem d’oblidar els detalls, els xicotets moments, xicotets instants que omplen de felicitat la nostra vida. Ells són els que fan gran, el nostre cor, i el nostre somriure, quan els tornem a recordar!!
Mai ens oblidem del dia quan estiga ennuvolat, però tampoc oblidem les boniques hores de sol. Oblida’t d’aquell temps que ens derrotaren, però no oblidem les victòries que has guanyat després. No ens Oblidem dels errors que ara no podem canviar, però tampoc oblidem les lliçons que hem aprés. Oblida’t de les penes i desgràcies que has tingut, Però no oblidem d’aquelles alegries que hem viscut i mai oblidarem. Oblida’t d’aquells dies quan estàs soles, però no t’oblides dels amics i els somriures que has rebut. Oblida’t dels plans que no van sortir bé, però no t’oblides sempre de tenir un somni, per poder tornar a començar de nou, Quan la vida et presente mil raons per plorar, demostra-li que tens més de mil i una raons per les quals somriure!!! Mai podrem oblidar els mals moments que en passant en aquest difícil any que s’acaba.
Rebem en il·lusió aquest jove any que ens ve carregat de coses bones i positives
UN BON ANY PER ATOT EL Món.》@.@.@.
《 Deixa sempre el camí desallotjat i lliure pels que venen darrere o apleguen tard, camina sempre recte i ben anat, encara que baixes per darrere.
Bellesa i terror, sempre estan per davant, però mai van junts.
Cap pensament, ni sentiment, poden ser definitius per sempre.
No el pares mai per ningú, agafat sempre de la mà del ser volgut i et sentiràs més segur i confortat.
Deixa que tot baixa, per al seu camí normal, perquè cap pensament, ni sentiment, pot ser definitius per sempre.
Només ens convertim en el que som, a partir del menyspreu total i profund, d’allò que altres pensen de nosaltres.
La fortuna sa parta algunes voltes dels valents. I altres voltes avassalla i persegueix als
covards.
Però val més ser valent i estar pensant sempre en positiu. I que allò que la vida ens envie. Vinga com vinga hem de rebre sempre en els braços oberts》@.@.@.
