《Avui vull agrair a cada persona que ha passat per la meua vida.
Cadascuna m’ha servit de Mestre, de mirall, per aprendre lliçons, per donar lliçons, per sentir amor, per obligar-me a estimar-me tant que no tinga la necessitat de sentir ni odi ni menyspreu.
Algunes amb més notorietat, altres amb menys. Però totes han estat part del meu creixement personal, i del meu despertar espiritual. Encara seguisc sense tenir molta paciència, però promet que estic treballant en això. Moltes gràcies.
Gràcies perquè tots els que heu aportat alguna cosa a la meua vida. La van enriquir totes aquelles vivències i això no té preu. Moltes gràcies, Amics 》
《 Tot el que necessitem està dins de nosaltres, fins i tot, l’amor que estem demanant. Som com un oceà. Amb tota la seua esplendor, i amb la seua foscor. No tingueu por de vosaltres mateix Saber adaptar-se, és la clau de tot. Tot pot estar en les nostres mans, sol tenim què saber com hem de respirar, i no ofegar-se per res ni per ningú. Sigueu sempre lliures per poder estimar, per poder consentir-vos, i saber que mereixeu el millor. Tingueu l’oportunitat de contemplar-vos des del silenci i tindre clar el que voleu. Que no influïsquen ma, la vida dels altres.
Ets genial quant sabem dir que no, però també és bonic saber quant sa de dir que si, encara que hàgeu dit el contrari, Perquè nosaltres tenim molt de saber. Viu, d’eixa viure, i sigues feliç.》
@.@.@.
《 Els dies són curts, Les vesprades sa alleugeren, el sol va calfant catifes en carrers estrets encara buits.
De color groc són de les fulles quan cauen i, el sol les acaricia llavors elles relluquen
Quan el dia despertar i està la tardor
els grisos s’acomoden en l’ànima d’una inquietant foscor.
Mur mulla l’aire quan arriba la tardor, les fulles cauen plorant quan el vent sacseja, sense por ni mirament, les arrossega per terra, encara que estiga plovent.
Vestits de catifes de fulles de colors, van per rius i camps, per on passen les fulles soltes i lliures per, canals, Varades, i camins i valls.
Quan el gris aplega en la tardor, canvien les fulles dels arbres, cauen canviant els colors.
Que mai puga la tardor. Canviar-nos la forma de ser. I que no mai ens canvie. Sobretot el bon humor》
《 Plou als carrers que van contemplar els dies de la meua existència
També plou en el meu cor, i en la meua vida, veient la pluja veig també les coses que passen sense poder-les aturar.
Plou en el meu interior i en tot el meu ser, plou a les vides, i a l’amor, i a les promeses incomplides.
La pluja sempre corre i té més pressa i es fa més forta, quan passa pels camins de pedra i brossa,
Amb les seues tranquil·les gent que estan veient aquells camps nets i les muntanyes i els camins plens de pins.
Plou, quan desperta la vida. encara que haja sortit el sol, plou en el meu interior per donar-li amor hi ha la terra i prenyar-la de vida bellesa i amor 》@.@ @.
《 Ens passa la vida entre, el dolor i alegria, entre, foscor i mentida.
Evadint la veritat
per la por, a les ferides,
perquè mirar-se a l’espill ens aniquila.
I sens, escapar el temps, entre el que vaig fer, i el que avera pogut fer, i entre llàgrimes perdudes, que jo mai les vaix buscar.
Un dia s’és a gota l’aire, i no podem, respirar, aquell dia estem morts, ja res, podrà canviar.
Però avui estás vius ,i encara ens batega el cor, podem deixar de banda a l’odi, per començar a sembrar amor.
Podem obrir les ales, i deixar els mals records també podem, deixar anar la causa i les nostres pors.
Entre que vull i no puc, entre que ho faré per mi, ens haurem guanyat el cel. Per com aprendre a saber morir》
《 Així com naix el dia, també naix la poesia, a ningú li pertany la meua vida, però si, a la poesia.
Quan desperta un nou dia, no em demanes que calle, ni tampoc que riga, ni em demanes que no plore, només demanem, poesia.
Denunciem les injustícies els enganys i covardies, Perquè si tots callem que poc, val la nostra vida.
Patim algun desengany que vivim algun dia, encara que la poesia pot ser amor, filosofia, i dolor, sempre serà. Per al poble, una bonica ocasió.
Sabem que l’hàbit no sol fer a la monja, però sol ser veritat, no es pot obligar a fer allò, que no estàs preparat.
Sense importar, les idees, la justícia, ni, la llibertat. Nia qui s’encabote a tallar l’aigua i hi ha de posar disc a la mar.
El poble pla, i humil només, busca, Menjar i llit. Però al poble, lliure, valent i sofrit, també demana, pau Faena i llibertat 》@.@.@.
《 Quan tú et vols de veritat. Comprens que qualsevol circumstància estàs al lloc correcte, en l’hora correcta i en el moment exacte. Aleshores puc relaxar-me, i veig que això té un nom. Es diu. AUTOESTIMA. Quan et vols de veritat, deixes que la teua vida siga diferent, i comences a acceptar, tot el que esperes que contribuïsca al teu creixement. Això es diu MADURESA. Quan m’estime de veritat. Comences a alliberar-te de tot el que no és salut. Com situacions i qualsevol cosa que m’empenta cap avall. Al principi la meua raó li deia. Egoisme, però avui sé que es diu AMOR A UN MATEIX.I quan m’estime de veritat. Deixaré de voler tindre sempre la raó.
Estic descobrint que això es diu HUMILITAT. Quan m’estime de veritat. Desistiré de voler reviure el passat i NO preocupar-me per res, ara em mantinc en el present que és on està la vida, és ui, VIU, i gaudeix aquest moment està vegada, això es diu PLENITUD. Quan m’estime de veritat, comprendré que la meua ment pot defraudar a turmentar i també fer-me feliç, des que la baix posar al servei del meu cor, perquè és, una valuosa alia i això es diu SABER VIURE. No hem de tindre por de qüestionar-nos, i afrontar els fets. Fins als planetes xoquen, i d’aquest caos naix un nou dia, que ens deixa una cansada nit per poder descansar nosaltres 》
《 Quan tú et vols de veritat … Comprenc que qualsevol circumstància jo estic al lloc correcte, en l’hora correcta i en el moment exacte. Aleshores puc relaxar-me, i veig que això té un nom. Es diu. AUTOESTIMA. Quan em vull de veritat, deixe que la meua vida siga diferent, i comence a acceptar, tot el que espere que contribuïsca al meu creixement. Això es diu MADURESA. Quan m’estime de veritat. Comence a alliberar-me de tot el que no és saludable. Com situacions i qualsevol cosa que m’empenta cap avall. Al principi la meua raó li deia. Egoisme, però avui sé que es diu AMOR A UN MATEIX.I quan m’estime de veritat. Desistiré de voler tenir sempre la raó.
Estic descobrint que això es diu HUMILITAT. Quan m’estime de veritat. Desistiré de voler reviure el passat i NO preocupar-me per res, ara em mantinc en el present que és on està la vida, és ui, VIU, i gaudeix aquest moment està vegada, això es diu PLENITUD. Quan m’estime de veritat, comprendré que la meua ment pot defraudar-me, i turmentar-me i també fer-me feliç, des que jo el baix posar al servei del meu cor, perquè és, una valuosa alia i això es diu SABER VIURE. No hem de tindre por de qüestionar-nos, i afrontar els fets. Fins als planetes xoquen, i d’aquest caos naix un nou dia, que ens deixa una cansada nit, perquè podem descansar nosaltres 》
No existeix major regal, que un matrimoni en els cossos abraçats, aplegant l’alba, si tens el teu amor, serás feliz encara que ploga, en un mar sense aigua》
