Arxiu de la categoria: Poesia
LA MÀGIA
《Hi ha pobles màgics com el meu, Simat de la Valldigna però també existeixen les persones màgiques apareixen del no res, de dins de la foscor quan menys teu penses. Són aquelles persones que saben guanyar-se la teua confiança rapid i de forma inesperada. De colp i volta un dia, arriba la màgia a la teua vida, comences parlant de tot (de la pena, la experiència, les ferides). Quan t’adones, ja li estàs explicant la teua vida.
És bonic lo màgic ! Així són les persones màgiques, ells en qüestió de segons entren en el teu món i fan coses que moltes persones no han aconseguit en anys. Estan ai, entren per a acompanyar-te cuidar-te i regalar-te un poc de la seua màgia. Quant entren al teu univers, et donen la seua amistat et cuiden i et donen un aire més nou. El brinden la seua amistat, la seua mà, arriben per abraçar-te i al final arriben per quedar-se per sempre.
AIXÓ ES LA MÀGIA.》
@ @.@
LA LLUNA
《Quan la lluna dorm, que pau i perfecció porta. Somnie amb tu algunes voltes, voldria ser els teus ulls, que des de ací veig brillar, tindré el somriure de la teua boca. Desprendre la lluentor que a tu et sobra. Sentir com els teus rajos ens poden tocar. Tu vens d’un immens univers que mai podré imaginar. He somiat tantes vegades que té he arribat a tocar.
No tant com si el meu cos es poguera transformar. Vaig volant per poder-té acariciar. Però tu en la teva bellesa, no pares de passejar. A vegades arrimant els núvols per a que ens poguérem mirar. Quant tu mires la Terra transmets als humans una pau i una alegria, difícil de imaginar.
El que jo senc quant et mire, soles la teva presència ho pot aconseguir. Encara hi ha qui diu que tu mai ens miraras, perquè tu dormint sempre estàs. Jo dic que tu estàs desperta. Els que dormim som nosaltres, però com a bona lluna, sap fer-se LA DORMIDA》@.@ @.
INSULTS
《Si algu t’insulta no t´amages. Has vist els pardals quan canten? Semblen tan feliços. Mentre un pardalet canta insltua´l i el pardalet seguirà cantant, com si res. Potser em digues ,que el pardalet segueix cantant perquè no enten el nostre idioma i com no ho enten no pot sentir-se ofes.
A partir d’ara ensenyat només el llenguatge dels pardalets que estimen tant la vida, que continuament, canten una cançó per que són contens de viure. Gaudim de la vida com si es tractara d´una bonica cançó. Deixem els insults i les envejes per als que no entenen de pardalets. Els que no saben viure i sempre estàn amargats.La fé, es quan un pardalet cantà, quan encara no sa fet de dia.
EL PODER DE LA CONSCIENCIA PERMET QUE ELS MIRACLES SUCCEIXQUEN@.@.@.
EL TEU COR
《 Ets on estan els teus pensaments, assegura’t que els teus pensament estiguin on vols estar. Quant escrius alguna cosa , el teu cor es el que el dirigeix la mà, i va dictant tot allò que tu escrius. És el cor el que domina sempre la situació. Pensa sempre ,que tu eres més savi que la saviesa que té el teu cor.》@.@.@.
DIES DE MOLT DE VENT
M’agrada veure ploure, se’n se que faja vent . No sé, però quan camine i plou em senc bé, tranquil·la. Però no si fa vent, em ploren els ulls, em fa mal el cap, el monyo es desfà.
M´agrada molt el sol, la llum, però si fa vent no puc amb ell. No pots veure´l, ni pots sentir la seua olor, ni imaginar-te la forma que tindrà, és com alguna cosa que et molesta. També fa molt de mal quant vol. Amenaçant quant xiula, quant el vent s´enfada i busca companya, es rebolica i va contra ell mateix i sembla un huracà.
Aleshores em fa molta por, i la por m´anul·la la ment i em borra coses que m´han passant. Vull dir: te una cosa bona, que m´ajuda a esborrar coses que no m’agraden
DE LA VIDA
EL TEMPS NO PARA PER RES
《La vida es una faena que mos portem per a fer en casa. Quant mires, l’hora ja son les sis de la vesprada quan tornes a mirar, ja es divendres i quant mires altra volta. Ja sa acabat el mes. Mirant mirant d’acabat l’any ! Mirant l’hora ja han passat, 50, 60 o 70 anys. Quant tu mateix mires ja no sas per on estan els amics de sempre. Quant algú mira, em perdut la joventud i pot ser la salud i ara, és tard per tornar en rere. Si ens donaren un altra oportunitat més, ja no miraria tant el rellotje.
Aniria sempre cara les hores útils i els bonics moments per el camí que mos obrin la vida. Tindria a tots els que estime més prop. Fills, nets, família, amics que a voltes no sé com estan i els diria .-Vosaltres sou lo m’és important per a mi.- Abraçaria a tots un per un, ben fort i diria. -Vos estime molt.- No deixeu de fer algo que vos agrada per falta de tems .No deixeu de estar en els vostres fills quant són menuts, perquè ben prompte sen aniran i no seran teus. Es presis eliminar, faré o aniré després. Per que les coses canvien molt de presa, els fills creixen, la gent també canviem i la vida s´acaba
Recordem no deixar res per a després.
PERQUÈ DEPRÉS POT SER TART》@.@.@.
LA PERFECCIÓ NO EXSISTEIX
《No sóc perfecta ja que si ho fora no seria part d’aquest món. Vaig aprendre a caminar, a córrer, i alçar-me després de mil caigudes, cada dolor em va fer créixer, vaig eixugar les meves llàgrimes barrejades amb la suor del meu front rodat-me les llàgrimes per les meues galtes.No tinc tot el que desitje però estime tot el que he aconseguit amb el meu esforç. Simplement sóc un ser humà amb defectes i virtuts, puc no caure-li bé a tothom. Procure escoltar i donar tot el millor de mi i que sàpiguen els que m’estimen que sempre em tindran.》
@.@.@.
DEXA QUE ELS TEUS SOMNIS SIGUEN LLIURES
《Voldria tornar on mai he pogut estar. Tornar a veure altra volta el que mai he vist. Fer altra volta allò que mai he fet. Tornar a eixa platja que mai estat. Tornar a veure tots, aquells llocs que la vida no ma deixat veure .Em senc millonaria en viatges que mai he pogut fer.
Però tinc uns somnis meravellosos que mai he pogut contar. Que els tinc guardats en la maleta dels records eixos somnis que sols jo puc recordar, perquè no han estat mai en ningun lloc. Pero que jo puc vore cuant mire , l’horitzó dels somits ,o siga cuant somie dormint .
NO AVEU SOMIAT ESTAR EN LLOCS QUE NO HEU ESTAT MAI I SER TAN REALS COM SI ESTÀGUEREU EN COS I ALMA》@.@.@.
LES BOJES
《Brindem per les bojes, per les inadaptades per les rebels, per les alborotadores, per les que no encaixen, per les que veuen les coses d’una manera diferent.
Les que no els agraden les injustícies , ni els mals tractes no respecten .
Les pots ignorar , no estar d’acord amb elles, glorificar-les o despreciar-les
Però el que no faràs mai és ignorar-les.
Perquè elles no paren asta que canvien les coses.
Empenyant-se amb força .
En contra de injustícies.
Mentres alguns les veguen com a boJes,
Altres veiem el geni.
La força, la constància i la valentia
Perquè les dones que es creuen tan boges com per pensar que poden canviar el món, són les que ho fan.
LES BOJES》
@.@.@.