《Mare, no és que torne perquè m’he oblidat de la teua olor de romer, això no s’oblida. De lluny diuen que es veu més clar qui som, que no és igual córrer que caminar.
Vaig saber que l’amor té ulls verds que quatre pals té la baralla, que mai torna allò que es perd. Què la marea puja i després baixa. Vaig saber que ser senzill no es ser neci, que no s’ha de confondre valor i preu i un covard pot ser qualsevol . Si l’horitzó és lluny i el rumb a vegades es veu fosc, ja no tic por mare.
No és que torne perquè m’he oblidat de tu, és que em vaig perdre el camí de tornada a casa.
MARE, SÉ QUE SEMPRE ESTÀS DISPOSTA A RECIBIRME》@.@.@.
《 Si algun dia em veus trista , no em digues res només estima’m.
Si em trobes sola en la foscor de la nit, no em preguntes res , només fes-me companya.
Si em mires i no et mire, no penses res, només portam en tu.
Si veus que dels meus ulls cauen llàgrimes i roden per les meues galtes eixuga’m amb els teus llavis i un petó.
Si no saps el que necessite, no em digues res, només estima´m.
Però si alguna volta et falle o te he fallat, no em jusgues. Només fes-me veure l’error amb carinyo i saviesa, perquè així, no fereisques el meu cor ni els meus sentiments》@.@.@.
《Sóc tot el que he vist escoltat o llegit. Tota la gent que he conegut. Totes les persones que m´han aconsellat dones , homes que m´han comprès i estimat. Totes les ciutats pobles i llocs que he visitat. Segur, que tinc algo de cada un dels meus avantpassats. En realitat, creus ser lo que eres ?Jo no crec estar segura de que sóc, tot el que crec que sóc.
《 Tinc una batalla personal, entre el meu cap i el meu cor. M’agrada l’edat que tinc, la meua família, els meus amics i la meua vida. A vegades em senc jove. També em mire en l’espill i pense que ja no ho sóc tant jove. Veig la vida com vola. Jo també vole a vegades. Quan estic somiant parle l’anglès perfecte, em veig xiqueta, joveneta, però mai em veig major. Sé fer de tot somiant. Tot són coses que en la vida real mai he fet. Però vaig demanar als Reis Mags fer un miracle. Quan accepte que no sóc tan jove i sàpiga mirar-me tranquil·la i alegre, en l´espill, sense estar somiant SER FELIÇ.》@.@.@.
《 Tenia llavors, disset anys I en tres mesos de diferència em quede sense els meus volguts pares. Encara vivia la meua Uele Carmèn. I se’n va vindre a viure en mi. Fins que decidirem que el millor per a mi era casar-me, només acabara el meu nuvi Agostin de fer la mili. Ens casarem un 8 de matx, complit els vint anys el dia 23 del mateix més. En eixe temps i per motiu de tan gran pèrdua, baix haver de casar a les sis del matí, i vestida de negre, en la capella de la Mare de Déu de gràcia. Hera de nit, i visqueren a acompanyar-me, Les meues amigues, i els meus amics. El meu germà, Lluís la meua conya Lola ma tia Maria els pares i germans del meu home Agustí. I ens tragueren de casa, el padrí Víctor Mogort i, germà del meu home i la meua cosina Maria Pérez fou la padrina. Ens va casar el retor Ernest Ribera. Que és ria de veure els jóvens que érem, però ens animava per haver pres la decisió de ca sarnós. Després els amics anaren a cèlebre tots junts. En Un bar que aleshores ténia Macar tur. Nosaltres, anàrem a casa allí ens esperava, Ricard i Harmonia que s’havien oferit a portar-nos a Valencià a l’hotel “L’àuria” situat a la plaça del, Caudillo de llavors … On des d’allí seguirem el viatge en ‘Amador i Elena la cabanya. Que es casaven al sendemà En un cotxe de lloguer per fer els quatre el viatge de noces per Espanya… Les anècdotes per un altre dia 》
