《Quan pensava que algun dia podia deixar aquest món, tenia molta pena i estava molt trista.
Però amb el temps va canviant el pensament, crec que podria deixar aquest món sense sentir-me trista.
La vida ja no m’atreu tant com abans.
He vist i experimentat moltes coses, bones i dolentes.
A borisc l’era actual, tot el que està passant estic trista per moltes coses
Veig tot el temps algunes criatures realment egoistes. Tot sembla fals, tot espot reemplaçat.
Alguns es riuen de l’altre sense saber mirar-se a ells mateixos i sense inportarnos!
Ni tan sols hi ha respecte per la paraula dona.
Només els diners sembla importar.
Escoltem sobre guerres i més gerres i crims tot el dia.
Tots buscant el poder, mentint sense gens de respecte.
Desastres climàtics que no sabem parar.
Gents sense poder arribar a fi de més.
Ara pense que quan deixaré aquest món no estaré trista.! Només trobaré a faltar a la meua família els meus éssers estimats i els meus amics.
Que són els que estaran amb mi, fins més enllà de l’eternitat.》@.@.@.