《 A voltes mirant el cel, veig com brillen les estrelles quan palpiten en força, crec que saben que estem miren-les.
Els meus ulls, sempre busquen l’estrella més gran i la que més brilla, en ella puc recordar, aquelles persones que se n’anaren per sempre, que estimava, perquè quan les mire sempre pense en elles.
Quart els núvols tapen les estrelles, i comença, la pluja, la lluna riu, perquè sap que els camps, sempre estan preparats per a rebre les gotes d’aquella pluja que el temps ens regala.
Les persones quan estem en vida, som com estrelles tenim llum, però quan ens apaguem Eu fem per sempre, causant, dolors en l’ànima i en el cor, és un dolor etern, que les estrelles, ni el temps no coneixen, perquè el dolor nostre són sentiments, que portem dins, i quan desapareguem, també desapareix el nostre brilló, per sempre 》@.@.@.