《 Com no recordar aquell temps, d’aquells matins quan cantava el gall.

Del pa, amb oli I all, o pa en oli i sucre. L’olor de la llet en Colacao Els perfums de gessamins En l’aire onejant Com no recordar els carros de fusta i ferro, i la intensa olor, ha pa acabat de coure, que anava desprenent el forner i cridava pels carrers. El porte calent i tendre.

El ball de les espigues música en moviment dansa que posa el vent les dones arrupides despullats les espigues de dacsa.

A rentar amb les safes de llanta les robes de fills i marits, el llavador de la font gran. El color i l’olor de la flor dels tarongers I el de la taverna de la tia Isabel, la prudència Aquelles olors a vi i suors, de, esforços de vida i passió, en carrers plens de fang. Anant cap a l’escola els xiquets cada matí. La intensa olor de tergal que desprenen les teles dels mandils. Com no recordar aquelles primaveres de records de pluges i xocolata. Cassoles al forn de les àvies venint del forn, voltejant als vents.

D’olors i de sabors sap molt el temps, I els nens d’aquells tems. Les persones som com esponges per recordar,
Com no recordar dels primers jocs a la porta de casa jugant a les boles. I aquests jocs al sambori Com no recordar ‘aquests dies a la font gran fugint dels que cuidaven la font gran qui no se’n recorda de Carmèn i del seu home Pepe. Dels jocs d’abans I de tot el viscut que innocents teníem en aquells tems d’infantesa.

Com no recordar, els pares SEMPRE al nostre costat》@.@.@.