《 Lescircumstàncies i la mala sort, han fet que es trencara la cadena de la teua vida. I tots els esclavons que la formàvem, ens hem quedat desemparats, sols i molt trists sense la teua presència. Mai t’oblidarem perquè el portem grava en l’ànima I encara que fase freda o calor sempre el durem en el nostre cor. Tu sempre feres de mare en mi, fores la major dels teus germans, i en casar-me en Agustí el més menut, i no tindre jo la meua mare, fores també la meua, fores també, consellera meua, fores la campanera en el part del meu primer fill David, això mai he pogut oblidar. M’ajudares i el preocupares com sol una mare eu pot fer, preparant el casament. També quan criava els meus fills, sempre tu estaves present quan em feia falta. I això mai ho oblidaré, No poguérem acomiadar-te, ni la família, en aquest llarg viatge, Però sabem que en l’altra vida, és tornarem a trobar, i tu tornaràs a ser la bona, mare, i germana que sempre as segut》

@.@.@.