《 Vaig tenir poc temps per gaudir de l’afecte dels meus pares. Doncs es van deixar molt prompte. Aviat en tres mesos em vaig quedar sense ells, jo tenia 17 anys. En passar dels anys, he comprés les coses que em deia la meua mare. Recorde en una de les nostres converses, em va dir.!!, que encara que em casés i tingués fills, que no deixés mai de banda, les meues amigues. !!, que quan passen els anys i més gran et vas fent, més valores la seua amistat, i companyia. Amb el pas del temps, m’estic adonant que la meua mare tenia molta raó, el temps va canviant, però les veritables amigues sempre estan, amb els anys s’aprén, que la vida no s’atura per res, ni per ningú. Passa i passa. Els fills … Creixen… Els diners van i vénen … Les professions per més que t’agraden també els arriba la seua fi, el cor de vegades es trenca per moltes coses. PERÒ … Les teues amigues, sempre estan al teu costat. Una amiga de veritat, mai estarà massa lluny, per no poder arribar al TEU costat, quan la necessites. Amigues. Mares. Filles. Àvies. Germanes. Etc. En fi dones. Són totes una benedicció. Són les que contribueix en a donar més significat a la vida》AMIGUES VOS VULLC.!!!!! I HEM DE TINDRE L’ORGULL, DE SER.!! DONES.!!

@.@.@.